ANGIE WILHELM

 

1. És el personatge amb més protagonisme de la història després de Viktor Fischel, ja que les experiències del protagonista es narren al voltant d’aquest personatge femení.

 

2. Descripció física: És rossa amb ulls blaus. Fa 1,64 i és esvelta i prima.

 

3. Aficions i gustos: Pel que s’explica d’ella en la narració, no es fa conèixer cap mena d’afició d’aquest personatge. El que no suporta és no sortir-se’n amb la seva i que la infravalorin.

 

4. Descripció psicològica: La personalitat de l’Angie és molt complicada. El fet de viure només amb el seu pare fa que el tingui com una figura idealitzada, i tot el que pensa ell també ho pensa ella. Però l’Angie sap que ell només la té a ella, per això se n’aprofita i aconsegueix tot el que vol d’ell. Es podria dir que de petita va ser una nena consentida, per això, de gran, el seu pare seguirà fent tot el que sigui per a ella mentre ella pensi de la mateixa manera que ell. Cara al públic dóna la imatge que ha après de ser la figura de la dona perfecta en aquella època, i després passarà a ser un exemple de dona de raça ària. Tothom veu que té la vida ideal i que no té ni necessitat d’estudiar. De ben jove ja es promet amb en Franz Börgmann, a qui només li té estima perquè sap que és el millor partit que podria tenir. Quan a la Universitat coneix en Viktor, es va enamorant cada vegada més d’ell sense haver parlat gaire. Decideix mantenir el seu amor en secret i seguir que la seva vida quedi guiada pel seu pare i el seu futur promès. Amb l’inici de la guerra, perd el contacte amb en Viktor i, més tard, el seu promès, partidari de la SS, mor en una operació a Polònia. No sé si es podria considerar malícia si dic que l’Angie mai no va plorar per la mort d’en Franz. Es mostrava trista, però per dins no tenia cap mena de raó per la qual estar endolada per la pèrdua d’una home que ni estimava. Aquí va començar la seva obsessió malaltissa. Quan es va assabentar que s’havien emportat  en Viktor, va decidir fer tot el que calgués per tenir-lo al seu costat. Gràcies al seu caràcter, la relació amb el seu pare i la seva capacitat de persuasió i engany, va acabar sortint-se’n amb la seva i va fer tornar  en Viktor amb vida a Amsterdam. Aquí hi hauria el debat de si el fet que l’Angie recuperés en Viktor es classificaria de bo o dolent. Per una banda, va fer tot el possible per salvar la vida al seu gran amor, però per l’altra, no hem d’oblidar el preu de la seva llibertat. A més a més, l’Angie va tenir perfectament a les seves mans la vida de la Johanne, perquè també l’hauria pogut salvar amb el mateix mètode que va utilitzar per treure  en Viktor del camp de concentració. En canvi, tenia claríssim que només salvaria en Viktor i que li diria que la Johanne ja havia mort a Auswicht; tot per una gelosia que, en veritat, no tenia sentit. A partir de l’estada d’en Viktor a casa dels Wilhelm, veiem com el personatge de l’Angie es transforma o, si més no, deixa entreveure la seva peculiar personalitat que no sabem si catalogar-la de “bona” o de “dolenta”. En aquest sentit crec que cap d’aquestes dues etiquetes poden classificar aquest personatge, ja que si ho pensem, en la vida real tampoc podem etiquetar tan fàcilment les persones per aquests dos adjectius. Al llarg de la història, l’Angie realitza certs actes que ens fa pensar que és la malvada, però s’ha de pensar que tot ho fa per amor; potser un amor obsessiu. Quan arriba el punt que ella confessa a en Viktor que està enamorada d’ell, entenem la seva tossuderia, la qual a vegades ens pot recordar la d’una nena petita consentida, ja que creu que per haver salvat la vida d’en Viktor, s’haurà guanyat el seu amor. També es veu que el personatge de l’Angie es fixa molt en els detalls i que sempre aconsegueix tot allò que es proposa, costi el que li costi. A diferència d’en Viktor, li agrada sempre sortir-se amb la seva, sense importar-li les conseqüències. Amb el final de la guerra, perd el control i l’excusa que tenia sobre en Viktor per tenir-lo tancat a casa. En veure’s en plena frustració per no haver aconseguit el seu objectiu i per la solitud en què es queda, cau en depressió, però més tard aconsegueix refer la seva vida.

5. Adjectius que defineixen el personatge: Manipuladora, obsessiva, elegant, astuta, egoista, seductora,...

 

6. Petita biografia: La seva família prové d’Alemanya, però viu a Amsterdam amb el seu pare, un acabalat cap d’una important empresa de transports. L’estabilitat financera de la seva família és molt bona, per això viu en una casa d’un dels barris més cars i nobles de la ciutat. Es desconeix el motiu pel qual no viu amb la seva mare, però d’alguna manera o altra es fa entendre que fa temps que ja no està al seu costat perquè té una molt bona relació amb el seu pare i confia molt en ell. A més a més, el fet d’estar d’acord amb la ideologia nazi es deu molt a la influència rebuda per part del seu pare, tot i que només s’hi va contradir una vegada per amor. Va començar a estudiar a la Universitat d’Amsterdam el 1938 sense que tingués cap mena de necessitat. Allà hi va conèixer en Franz Börgmann, dos anys més gran que ella i amb qui de seguida es va prometre. Tothom els veia com la parella perfecta, però l’Angie, de mica en mica, es va anar fixant en algú altre. Es va enamorar de Viktor Fischel, un noi jueu del seu mateix curs i que pertanyia al mateix grup d’amics. No s’atrevia a parlar amb ell ja que ella estava promesa i ell tenia xicota, per això va considerar que era millor guardar el seu secret només per a ella. Amb l’inici de la guerra, ella va mostrar el seu recolzament públicament per la ideologia nazi i pel mateix partit, tot i que en el fons patia pel seu amor, ja que al cap d’un temps el va perdre de vista. L’any 1942 el seu promès es va morir en una operació militar. Arran d’aquesta mort, va aconseguir veure’s amb en Viktor, cosa que la va emocionar molt i li va mostrar un gran afecte. El 26 de maig de 1943 es va assabentar que aquell mateix dia s’havien arrestat jueus al barri on en Viktor vivia. Ella havia aconseguit saber exactament on vivia, tot i no haver-hi anat mai. Allà es va trobar el pis buit i amb signes que clarament s’havien emportat tots els habitants de l’edifici. Morta de pena, va escorcollar el pis d’en Viktor i de la Johanne, amb la sort que hi va trobar en Parviz amagat en un fals calaix de la cuina. En contra del que dictava la ideologia que creia, es va emportar el nen jueu a casa seva i va aconseguir convèncer el seu pare de tenir-lo amagat a casa. Arran d’aquest primer fet i de la seva personalitat, va aconseguir saber mitjançant el seu pare on havien traslladat en Viktor. Gràcies a la seva capacitat de persuasió i per la relació que tenia amb el seu pare, el va aconseguir convèncer per tal que realitzés un negoci en brut per alliberar en Viktor Fischel de forma clandestina. L’Angie es va sortir amb la seva i, el 19 de juliol de 1943, es va emportar del camp de Neuengamme en Viktor. El va amagar a l’altell de la casa i li va oferir de tot per tal que ell es sentís còmode. De mica en mica, l’Angie va anar deixant anar entrelínies les seves intencions en haver acabat la guerra: volia en Viktor per ella i havia sobreentès que pel fet que ella l’hagués salvat de la mort, aquest l’estimaria automàticament. Al final s’acaba discutint moltes vegades amb ell perquè ell li porta la contrària i ja no li fa cas. Acabada la guerra, en Viktor marxa de casa i es queda sola amb en Parviz, ja que el seu pare també s’exilia per escapar de la justícia, tot i que mor al cap de ben poc d’un atac de cor. En Viktor mai no va saber que l’Angie va caure en depressió, però va aconseguir refer la seva vida gràcies a l’ajuda d’en Parviz, el qual mai no va marxar del seu costat. Va aconseguir refer la seva vida; es va casar i va tenir una filla, la qual la va anomenar Viktoria en honor al seu amor de guerra. Dotze anys més tard va rebre una postal de felicitació del mateix Viktor. Arran d’aquesta, es van retrobar i es van perdonar per tot allò que s’havien fet. Anys més tard, l’Angie va voler veure’s una última vegada amb en Viktor abans de morir-se, ja que només li quedaven tres mesos de vida. Amb l’última conversa que van tenir va entendre el perquè en Viktor mai no s’havia enamorat d’ella, tot i el que ella havia fet per ell en temps de guerra.

7. Funció del personatge: La vida d’en Viktor es va veure en mans de l’Angie, per això no hem d’oblidar que, tot i haver comès molts enganys i fets etiquetats com malignes, no es tracta del personatge malvat d’aquesta història. S’ha de tenir present que la història que en Viktor narra va entorn a aquest personatge tan peculiar, a més a més del secundari però també summament important d’en Franz. Sense el personatge de l’Angie, no hi hauria història i, bàsicament, la vida fictícia d’en Viktor hagués acabat en el camp de Neuengamme.

 

8. Reacció del públic amb el personatge: Com que la narració s’inicia quan en Viktor Fischel va conèixer l’Angie Wilhelm, el lector pot pensar que en Viktor s’acaba enamorant d’ella, ja que de seguida explica que no pot entendre com ella va preferir el seu físic que el del seu promès. Tot i així, no dóna cap senyal que ell tingués estima per aquest personatge femení. Des de l’inici ja sabem que a l’Angie li agrada en Viktor, per això, el lector, d’una manera o altra, pot arribar a esperar que en Viktor s’enamori també d’ella, i així tindríem un clàssic d’amor impossible entre jueu i nazi i, per suposat, home i dona. Més endavant, però, es va descobrint la veritable personalitat de l’Angie. Pel fet que ella salva la vida en Viktor del camp de concentració, es dóna per suposada la bondat d’aquest personatge, però més endavant es posa en dubte aquesta suposada bondat.

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.