LA CREACIÓ DE LA HISTÒRIA (I)

Per què, Angie? va ser creada a propòsit per ser presentada com a obra de prosa als Premis Literaris Goleta i Bergantí de l’any 2016 del poble d’El Masnou. Després d’escriure la història, la vaig presentar a l’escola. La professora de Llengua i Literatura Catalana en feia una revisió prèvia i decidia si l’obra es presentava a la Mostra o no. Ja en coneixia les bases i la limitació d’espai perquè l’any anterior havia guanyat el primer premi de Prosa amb Ma famille. No la vaig poder presentar perquè em vaig excedir de llarg del nombre de pàgines. D’unes 30 pàgines vaig resumir-les i en van quedar 20; tot i així, m’era impossible reduir l’obra a les 10 pàgines màximes que exigien les bases del concurs. D’aquesta manera, vaig descartar la participació de Per què, Angie? a la Mostra Literària i vaig escriure Qui és el mag?, obra que finalitzava amb 10 pàgines justes i que va acabar emportant-se el primer premi de prosa en la XXXVIII edició dels Goleta i Bergantí.

 

Després d’aquesta introducció per explicar el motiu pel qual Per què, Angie? existeix, m’agradaria detallar a continuació el procés de creació d’aquesta obra.

La inspiració d’aquest relat neix arran de dos factors que van condicionar totalment l’obra. Per una banda, a l’escola estava cursant 4t ESO i a la assignatura d’Història estàvem estudiant la Segona Guerra Mundial. A més a més, acabava d’estar per Setmana Santa a Amsterdam on vaig visitar la casa d’Anna Frank[77]. De tornada cap a Barcelona en avió ja vaig tenir les primeres idees que serien base de la història i que vaig il·lustrar i escriure en el meu diari personal de viatge.

Les històries neixen dins el cap, però creixen i es desenvolupen sobre un full.  De seguida que es té una idea s’ha d’anotar, ja que no és fàcil compaginar els pensaments del món real amb les idees que es té per crear un món i una història fictícia. A la dreta de la il·lustració de més amunt, hi apareixen les primeres anotacions, en les que, de forma desordenada i espontània, vaig escriure les idees que havia tingut per tal de començar a desenvolupar la història. A l’esquerra, el primer dibuix esquemàtic que vaig fer dels quatre personatges més importants per tenir-ne una idea del seu físic.

 

Com ja he dit, el fet que Per què, Angie? tingués lloc en el període de la Segona Guerra Mundial i a Amsterdam es deu a dos factors que van coincidir gairebé alhora. Però la inspiració per crear la trama de la història i els seus personatges, d’on surt?

 

Durant la meva estada a Amsterdam  la Setmana Santa del 2016, vaig estar, juntament amb els meus pares, a Frederik Park House (Frederiksplein 22, 1017 XM Amsterdam, Països Baixos), un petit apartament en una casa holandesa que datava del 1860. Sense saber-ho en el moment, l’habitació en què estàvem, seria d’inspiració per crear l’habitació en què  en Viktor viu amagat a la part superior de la casa senyorial dels Wilhelm. Igual que en la història, l’estança superior d’aquesta típica casa holandesa tenia dos nivells: el que s’accedia des de la resta d’escales de la casa i després, a la part més alta de l’edifici, un petit espai pel qual s’arribava pujant per unes escales de fusta, on hi havia el meu llit. En escriure la història, se’m va fer molt fàcil descriure com era l’estança en la qual en Viktor residia d’amagat ja que es tracta d’un espai real.

1/3

No només gràcies a aquell petit apartament en vaig poder treure un espai  per a  Per què, Angie?, sinó que gràcies als amos d’aquesta casa em vaig poder inspirar per treure’n les primeres idees de la trama. Qui el llogava era una parella d’homosexuals que residien a la zona noble a la planta baixa del mateix edifici, en Franz i en Martin. Es notava que amb tots els seus hostes es mostraven molt simpàtics, acollidors i propers, per tal de fer més agradable l’estada dels turistes a la seva ciutat. Amb en Martin vam passar molta estona parlant en anglès, ja fos per saber d’on érem o per recomanar-nos llocs de la ciutat.

 

Amb tot això, a l’avió de tornada, vaig tenir la idea de com seria crear una història que es basés en la narració personal d’un home homosexual. A partir d’allà, vaig començar a desenvolupar la trama de mica en mica, fent aparèixer en Viktor, l’Angie, en Franz, la Johanne...Però tot plegat no va ser tan ràpid com sembla, encara que sí em vaig haver de forçar a mi mateixa una mica en crear la història ja que la necessitava obligatòriament per presentar-la a la mostra literària.

 

A gran trets, la idea principal es basava en què un home explicava la seva experiència de la Segona Guerra Mundial a una persona en concret. Vaig tenir la idea que expliqués la seva història a un hoste que havia llogat una habitació al seu apartament per passar uns dies a Amsterdam i que, igual que en la vida real, portés el negoci juntament amb la seva parella. A més a més, vaig pensar que el negoci el podria portar també juntament amb la Viktoria, la filla de l’Angie, però tot plegat aviat  ho vaig desestimar.

Aquí vaig posar un nom al marit de l’Angie (Christian), i també un nom al que passaria a ser la parella sentimental d’en Viktor (Marteen), ja que volia fer aparèixer, d’una forma o altra, els noms dels amos d’aquell apartament que em van inspirar per crear el relat. 

 

En escriure la història, vaig decidir que el nom del marit de l’Angie no era d’important rellevància perquè, bàsicament, a en Viktor tampoc li importava molt alhora d’incloure’l en la seva narració. En l’escrit final tampoc vaig fer cap esment que en Viktor tingués o hagués tingut cap parella.

 

Tornant al tema d’abans, al final em vaig decantar per fer que en Viktor expliqués les seves experiències directament al lector, ja que vaig preferir no detallar la vida del protagonista en el moment que la narra. D’aquesta manera, Per què, Angie?  és narrada en un temps indefinit, ja que en Viktor parla del seu passat sense fer cap referència a l’any en què es troba, tot i que el lector  pot saber que té lloc molt més enllà de l’any 1957 per l’edat de la filla de l’Angie

Respecte a la trama, tenia ben clar que el personatge d’en Viktor seria homosexual, però a l’inici, el fet que estigués enamorat ni més ni menys que del promès de l’Angie, encara no existia. En la primera idea que vaig tenir de la història, l’amor entre en Viktor i l’Angie era incorrespost pel fet que ell era homosexual, i de cap de les maneres era possible forçar que s’enamorés d’ella. Com a excusa era bona, però no la millor. D’un moment a l’altre, se’m va passar pel cap què passaria si en Viktor estigués enamorat del promès de la noia que li anava al darrere, i així crear un triangle amorós ben diferent del clàssic de “dos nois enamorats d’una mateixa noia”. Em va agradar molt la idea i vaig trobar que seria un gran afegitó en la trama de la història, ja que el relat aconsegueix un final totalment inesperat i, a més a més, el personatge d’en Franz passa a ser alguna cosa més que un simple promès que mor. Gràcies a aquest fet, la mort d’en Franz pren més sentit per al lector ja que s’adona del que devia de sentir en Viktor en saber aquesta tràgica notícia.

 

 

No només aquestes raons em van portar a crear aquest amor d’en Viktor per a en Franz, sinó perquè la història, a nivell narratiu, quedés més ben lligada. En la vida real, seria totalment normal que en Viktor no s’enamorés de l’Angie, tot i no estar enamorat de cap home. Fins i tot, seria completament normal que, tot i ser heterosexual, no sentís cap mena de sentiment amorós cap a l’Angie. Però en el món narratiu és diferent. Gairebé tot ha de tenir una raó per la qual cosa és d’aquella manera i no d’una altra. Si en aquesta història fictícia el personatge d’en Viktor no estigués enamorat d’en Franz o no fos homosexual, estic convençuda que no tindria tanta gràcia. El lector ja sap que en Viktor sobreviu al camp de concentració, ja que ho explica des d’un futur respecte als fets, així que la intriga per saber si se’n sortirà o no ja no existeix. En arribar al final de la història, el lector creu que ja està tot resolt, ja que els personatges principals superen els seus conflictes i queden en pau. Però llavors és quan el protagonista revela el seu gran secret, el qual ja havia fet esment per crear intriga a l’espectador. Al final de la història, resol que la Johanne era la seva millor amiga, la qual l’ajudava a ocultar tothom (fins i tot, en un sentit o altre, al lector també), i que estava enamorat d’en Franz Börgmann. La narració s’acaba i deixa al públic sense més explicacions, ja que amb això ja n’hi ha suficient per entendre el perquè de tot el que passa a la història. Això sí, com ja he explicat a la part de la descripció dels personatges, queda obert el fet de si els personatges van retrobar un amor tan important al llarg de la resta de la seva vida. Al final, es resumeix a grans trets com van continuar respectivament la vida dels dos personatges principals.

 

 

Una de les coses curioses és que en Viktor, des de l’inici de la seva narració descriu a en Franz comparant-lo amb ell mateix per explicar a l’espectador que no pot entendre com l’Angie estava més enamorada d’ell que no pas d’en Franz. El veritable engany que hi ha aquí és que en Viktor ja descriu com era el seu enamorat, i no només ho fa amb el sentit de perquè l’Angie s’havia enamorat d’ell si ell mateix es considerava inferior i menys atractiu, sinó que també ho fa per expressar que com podia ser que ell s’hagués enamorat d’en Franz i una noia com ella, no. A més, la manera amb què el descriu ja dóna certa informació d’atracció o admiració cap a ell, ja que diu “el conjunt de tons blaus que formaven els d’en Franz”, referint-se als seus ulls, i “el centenar de reflexos daurats que tenia la cabellera d’ell”.

 

 

D’aquesta manera, si el lector es rellegeix la història, s’adonarà com en Viktor ha deixat entreveure, d’una manera molt subtil, el seu gran secret des de l’inici de la narració. A més a més, si tingués estima per a l’Angie, hauria descrit el seu físic des de l’inici, però en canvi, anem sabent d’ella a mida que avança la història, com en aquest moment en què en Viktor ja no la respecta: “[...] els seus ulls blaus que sabia que em desitjaven no eren prou poderosos per apartar-li la mirada [...]”. A més a més, el físic de l’Angie ja es pot intuir perquè en la narració es diu que ella i en Franz eren la parella perfecta, és a dir, iguals, i que en Viktor no entén com l’Angie se sentia atreta per ell, el seu oposat.

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.

Primeres anotacions esquemàtiques sobre Viktor