LA CREACIÓ DE LA HISTÒRIA (II)

Respecte als personatges, ja he explicat anteriorment a l’apartat corresponent la funció que té cadascú dins de la història i per què en formen part. Però respecte a la creació de cada personatge haig de dir que alguns costen molt de treballar i formar i d’altres que apareixen, de sobte, com una idea fugaç per tenir un petit lloc en la història fictícia.

Esbós dels 4 personatges

En el cas d’en Viktor Fischel, va ser el personatge que va iniciar tota la trama del relat. La història la vaig desenvolupar al voltant seu, del seu caràcter, la seva manera de parlar...Però ell narrava sobre un segon personatge, l’Angie Wilhelm, la qual ha estat un dels personatges més complicats a nivell psicològic i de personalitat que he creat fins ara. Havien de ser pols oposats, tan físicament com psicològicament. D’aquesta manera, seria més curiós intentar comprendre els sentiments de l’Angie cap a en Viktor, i aquest últim amb un altre pol oposat, en Franz Börgmann. Més endavant, va sorgir el personatge de la Johanne, el nom de la qual no va ser gens fàcil triar-lo.

Aquestes van ser les dues llistes de noms que vaig fer per a l’elecció dels antropònims  dels dos personatges principals. Per triar un nom per a un personatge fictici em baso primer de tot en el que el nom en si em diu i m’aporta del personatge. No només és el significat, sinó és el que em pot transmetre i encaixa millor amb la personalitat del personatge. A més a més, el nom i el cognom han de correspondre amb el lloc i el temps de la història i la procedència dels personatges. En Viktor i la Johanne, tot i haver nascut a França, tenen aquests noms i aquests cognoms perquè les seves famílies, a part de ser jueves, procedien dels Països Baixos, i per això decideixen anar-hi a estudiar, ja que ja coneixen la llengua. Si fossin  totalment francesos, seria un error haver-los posat aquests noms i, sobretot, aquests cognoms.      

 

 

D’aquesta manera, jo crec que l’elecció del nom dels personatges és molt important, ja que el nom propi és un tret d’identitat i de cada personatge fictici diu molt d’ell, igual que el cognom. Francament, en un principi amb aquest relat no m’hi vaig mirar gaire amb el cognoms dels personatges. No va ser perquè no els hi donés importància, sinó que va ser una qüestió de temps. Vaig escriure totes les pàgines amb només els noms propis i, just abans de donar-la per acabada en el termini que l’havia de lliurar, vaig fer la recerca i l’elecció dels cognoms. Em vaig basar per cognoms jueus i cognoms alemanys, i vaig acabar posant a cada personatge el que lligava més amb el seu nom. M’hagués agradat potser estar-hi més temps en aquesta tria, però crec que va acabar sortint bé, ja que, per exemple, no té la mateixa potència “Viktor Fischel” que “Franz Börgmann”. Per això l’elecció de nom i cognom o cognoms és tan important a l’hora de fer un relat fictici, encara que en molts casos, com jo mateixa he fet en obres meves, he prescindit totalment d’ambdós, ja que no volia que el nom influís en la personalitat del personatge.

Alhora que es van creant els personatges, les accions i la trama de la història, apareixen situacions, detalls o diàlegs que, per experiència, sé que s’han de deixar per escrit de seguida. Vaig reservar dues pàgines de la meva llibreta per anotar totes aquelles idees espontànies que se m’anaven acudint a mida que pensava respecte la història. Després, a l’hora d’escriure, les revisava i transcrivia les idees que havia tingut i les convertia en part de la trama. Per exemple, de només apuntar la paraula “aniversari”, em vaig recordar del que havia pensat sobre un diàleg entre en Viktor i l’Angie respecte la data d’aniversari d’ella: [...] Sempre es queixava de coses insignificants, com per exemple que no em sabia la seva data d’aniversari. “És injust, Viktor _em deia_ Jo em sé la data del teu aniversari encara que mai no me l’has dit i tu no!” [...].                                                   

Tot i així, moltes d’aquestes idees no acaben apareixent en el relat final, ja sigui per haver-les descartat prèviament o perquè no aporten res d’important a la història. Amb Per què, Angie? em vaig veure obligada a descartar-ne algunes d’elles pel tema del límit de pàgines. Tot i així, com que he reprès de nou aquest relat amb el meu Treball de Recerca, l’he millorat i ampliat per tal d’acabar-lo definitivament.

Anotacions i apunts descartats
Anotacions descartades que es recuperen en la versió de TR

Després de tenir clars els personatges, la trama i el que volia explicar amb la història, vaig fer un esquema del que passava a grans trets en la història, ja fos per tenir-ho tot clar i saber què passava en cada moment i per veure si a nivell temporal encaixava tot. A més a més, vaig decidir exposar la trama a una persona externa per tal que em digués si ho entenia i què en trobava de la història en general. Després d’això, vaig passar a començar a fer la recerca històrica.

Per què, Angie?, en tractar-se d’una història ambientada en una època històrica molt important, va tenir la dificultat afegida d’haver de fer una gran recerca de fets, dates i llocs que van tenir a veure amb l’època de la Segona Guerra Mundial i de l’Holanda ocupada pel nazisme. Tot i haver estudiat aquest context històric a l’escola, vaig necessitar consultar molta informació per saber què va passar a Amsterdam en els anys en què en Viktor Fischel narra les seves experiències personals per tal de fer-les totalment versemblants i que no hi hagués cap error. Tot el que s’explica sobre el que passava a Amsterdam, és real. La història me la van condicionar tots aquells fets que malauradament van tenir lloc en la realitat.

 

Per exemple, en aquestes línies del principi del relat es combinen fets i dates reals amb els personatges i els fets ficticis: “Tot es mantenia estable fins que el 10 de maig de 1940, Holanda va ser envaïda per Alemanya. Sis dies després van començar a arribar els nazis a la capital, els quals van ser rebuts per la població d’origen alemany que residia a Amsterdam, com l’Angie i en Franz. Durant aquells dies, uns dos-cents jueus es van suïcidar en preveure el seu fatal destí. Entre aquestes primeres víctimes, va haver-hi un company de la Universitat, encara li vam poder fer una cerimònia digna.”

                                                                                                   

La vida dels meus personatges ficticis anaven condicionades segons totes les dates i fets històrics que es van produir. D’aquesta manera, el relat es va enriquir gràcies als detalls del context històric i de la seva total versemblança. I no només amb aquesta recerca Per què, Angie? va adquirir més realitat, sinó que jo també vaig aprendre molt sobre aquest període històric. A més, vaig fer l’exercici de posar-me en la pell d’algú fictici i totalment allunyat de la meva persona per escriure sobre les seves experiències com si jo mateixa les hagués viscut i hagués experimentat els seus sentiments. Tot plegat, em va ajudar i enriquir molt posteriorment a l’hora d’escriure històries fictícies.

Anotació de dates i fets

Per últim, dir que algunes dates en què històricament no va passar res, van ser triades a propòsit per deixar una petjada personal, i fer entendre que res en aquesta història ha estat fet a l’atzar. A més a més, alguns llocs que també s’esmenten en el relat, com Clécy, Mallorca o Edinburgh, tampoc van ser triats perquè s, són indrets que he visitat i conec molt béí. Crec que tot té un rerefons i un perquè, tot i que en moltes ocasions l’atzar ajuda en el món literari. Darrere de cada història, hi ha mil i una històries més.

 

Enllestit el relat, arriba el moment en què s’han de seleccionar els fragments que s’han d’il·lustrar per tal de mantenir un equilibri entre el text i la imatge.

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.