Il·lustració, etimologia i definició

 

El personatge d’Alícia al País de les Meravelles, de Lewis Carroll, va pronunciar-se amb molta claredat —i potser, al meu entendre, amb massa menyspreu envers la inutilitat dels llibres sense il·lustracions— abans de veure passar el Conill Blanc sobre la necessitat que els llibres estiguin il·lustrats. Però, què entenem per il·lustració? D’on pren aquest nom i per què?

Tot i que la necessitat d’il·lustrar en el món de la literatura per als infants és compartida per molts adults, editors i educadors, fora d’aquest àmbit (tret dels còmics i de l’humor gràfic), la il·lustració és encara per a molta gent prescindible, infravalorada i desconeguda. Històricament, en temps en què la lletra escrita no era entesa per tothom, les imatges tenien el paper d'explicar a la gent conceptes complexos. Les religions i l'estat han incorporat des de temps immemorial les imatges als llocs de culte o els centres de poder. Les pintures de Pompeia, les dels aborígens australians, els meravellosos frescs d’Itàlia, columnes (com la trajana), castells, palaus i catedrals... han estat sovint un llibre il·lustrat en pedra que explicava al poble l'ordre del món i esdeveniments importants. A més, actualment les imatges en pantalla, els audiovisuals, etc... són molt presents en el nostre dia a dia. Urgeix, doncs, que ens adonem del valor expressiu de la imatge en tots els àmbits de la vida quotidiana. I, en el cas de la literatura infantil i juvenil, cal saber reconèixer que l'il·lustrador no es limita a decorar els textos sinó que els interpreta, explica allò que li suggereixen i, per tant, els enriqueix amb les seves il·lustracions amb una visió personal.

Tot i que està clar que la il·lustració té a veure amb el dibuix, no tots els dibuixos són il·lustracions. El mot il·lustració prové del llatí illustratio a partir del verb illustrare "il·luminar, enllumenar, aclarir, embellir...”.

Arribats en aquest punt, crec que es fa necessari definir què és la il·lustració. Il·lustració, segons el diccionari IEC:

  • Acció d'il·lustrar o d'il·lustrar-se; l'efecte.

  • Comentari, làmina, etc., amb què s'il·lustra un text, un llibre o un imprès.

  • Planxa gravada que representa un dibuix o una fotografia, la qual en ésser impresa reprodueix fidelment l'original primitiu.

  • Impressió aconseguida amb una planxa gravada.

  • Moviment intel·lectual europeu, propi del segle XVIII, caracteritzat per la confiança en la raó i pel foment de l'educació.

  • Moviment intel·lectual de qualsevol època similar a la il·lustració del segle XVIII.


Segons la primera accepció del diccionari, il·lustrar és il·luminar, és a dir, donar llum a textos, dotar-los de dibuixos que els clarifiquin i els il·luminin. Així doncs, les il·lustracions apareixen impreses en els llibres amb la finalitat de fer més entenedor un text.

Una altra definició seria “conjunt de dibuixos, gravats, fotografies, etc. d’una obra impresa que acompanya el text d’un escrit per a més claredat o adorn”. Vet aquí la segona funció de la il·lustració: la decorativa. També ens diu que les il·lustracions no sempre són dibuixos, sinó que també poden ser gravats, fotografies, etc.

El segle XVIII és vist com el Segle de les Llums. Per què de les llums? Perquè, segons els seus protagonistes, es gaudeix d’eines intel·lectuals capaces de clarificar i il·luminar totes les qüestions o problemes. És, igualment, l’Edat de la raó o l’Època de la majoria d’edat dels humans, una època d’elevat optimisme i confiança en els poders tant teòrics com pràctics de l’ésser humà. L’Encyclopédie dirigida per Diderot i D’Alembert (1751-1772) amb 28 volums, 71.818 articles i 3.129 il·lustracions prengué el nom d’Il·lustració i esdevingué tot un símbol del projecte de la Il·lustració

Encyclopédie de Diderot i D’Alembert

Portada de l'Encyclopédie (1751)

Font: Wikimedia

Altres definicions menys acadèmiques i que aporten nous matisos al fet d’il·lustrar són, per exemple, la de l’il·lustrador Pablo Amargo (Premio Gráffic 2016, la Gold Medal 2017 per la New York Society of Illustrators, entre d’altres guardons), que  defineix la il·lustració com el “xoc poètic que s’estableix entre una imatge i la paraula”. En les seves creacions fuig del previsible i estableix una distància entre el seu particular món visual i els escrits que passen per les seves mans, proposant al lector endevinalles que el portin a crear els seus propis ponts entre imatge i text. En aquest sentit, l’il·lustrador treballa com a mediador en un acte comunicatiu, en el qual se sol·licita l’enginy del receptor a través de les paradoxes visuals i els dobles sentits; poesia i món particular confronten la funcionalitat de la il·lustració amb l’art.

Segons Arnal Ballester (il·lustrador que va començar en el món de l’humor gràfic a principis del 70, guanyador del primer Premio Nacional de Ilustración 2009), “il·lustrar és interpretar un text literari, un missatge publicitari... Il·lustrar és una manera de narrar en imatges... És la narració que s’oposa a la decoració”. Vet aquí una contradicció: la il·lustració no ha d’embellir el text? La il·lustració contemporània prioritza la funció de narrar per sobre de l’estètica. A més a més, l’Arnal va més enllà: “És possible reinterpretar, inclús oposar-se al text que serveix de referència o punt de partida.” La il·lustració, per tant, no està supeditada al text, sinó que és el referent per crear móns paral·lels.

La  il·lustradora basca Elena Odriozola (Premio Nacional de Ilustración 2015), diu en una entrevista : “Para mi, la ilustración es interpretar, aportar mi lectura de un texto”.

També, i de manera breu, vull destacar l’aportació de Pamela Barbieri (experimentada il·lustradora argentina de llibres infantils)  quan diu que “la il·lustració comenta, a diferència del còmic, que conta” (vessant més narratiu).

Per a l’il·lustrador, dissenyador gràfic i professor  igualadí  Xavier Mula (premis Laus Or 2014 i Junceda d’Il·lustració 2014, entre d’altres, i també ha estat seleccionat en l’últim Catálogo Iberoamericano de Ilustración 2016): "La il·lustració és la millor manera d’expressar-me, de comunicar … és un estil de vida.".

En darrer lloc, entre el recull de definicions, Steven Heller (escriptor especialitzat en disseny i director d’art) anunciava que “la il·lustració és l’art del poble”. En aquest sentit, els continguts del National Museum of Illustration de Rhode Island, als Estats Units, van més enllà i declaren que la il·lustració serveix de reserva de la nostra història social i cultural i és, per tant, una forma d’expressió artística transcendent i perdurable.

Les il·lustracions serveixen d’enllaç entre el nostre passat i el present. Són benvingudes les iniciatives que li donen visibilitat a Internet com és el cas de La il·lustració de la setmana de Què llegeixes? o QL, un fòrum sobre llibres que la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va engegar el 23 d’abril de 2008.

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.