IL·LUSTRACIÓ 2: LA CIUTAT D’AMSTERDAM

En el primer capítol de la història és on el protagonista explica els canvis que suposa l’arribada del nazisme a la ciutat on viu, Amsterdam. La primera cosa que diu respecte ella és que viu en una planta llogada d’una casa tradicional de canal. També explica tot allò que feia per la ciutat. Amb la arribada del nazisme a Holanda, el protagonista explica els canvis que hi ha a la ciutat, principalment restriccions per a jueus com ell.

 

És per això, que he trobat oportú que l’únic moment de la història en el qual il·lustrés un espai fos aquest, per representar la tràgica situació de la ciutat d’Amsterdam. No es tracta de representar l’habitatge d’en Viktor  ni la residència de l’Angie, sinó que es tracta d’un carrer qualsevol, per tal d’encabir una de les quantes coses de les quals el narrador ens diu. Per exemple, en aquesta il·lustració es veu perfectament que el nazisme domina la ciutat, ja que al centre d’aquesta hi ha una casa molt més gran que les altres i la seva entrada està coronada per dues banderes amb l’esvàstica. La casa està al centre i és la que transmet més poder i riquesa.

 

D’altra banda, a l’esquerra, hi trobem una casa amb la planta baixa com a botiga, l’aparador de la qual hi posa Joden niet gewenscht. És una de les frases en neerlandès que s’escrivia a l’entrada d’establiments, comerços, parcs, etc en els quals no s’hi admetien jueus.

En aquesta il·lustració hi ha la presència de les línies verticals, tant en les que formen les mateixes cases com les que decoren la façana d’algunes d’elles. Les cases tradicionals d’Amsterdam són característiques, a més de per tenir moltes plantes i moltes finestres, per ser tortes i una mica separades entre elles, ja que la ciutat es va construir en els seus inicis sobre un terra pantanós, i el pas del temps està passant factura. El cas és que he volgut aprofitar aquests trets reals per tal d’exagerar-les en el meu dibuix, ja que, personalment, m’encanta.

 

Aprofitant la inestabilitat de per si de les cases tradicionals d’Amsterdam, també he volgut transmetre la inestabilitat emocional de tota una ciutat, fent que les cases siguin més tortes, més altres, més primes i més insegures. Les fines i insegures línies que formen les seves parets, finestres, portes i teulades són simplement una petita mostra del que és la inestable vida de la majoria de ciutadans en aquell moment.

 

La ciutat és coronada per un núvol, més ben dit, una taca exterior d’angoixa i patiment que ronda per tota la ciutat i fins on arriba el nazisme. Es tracta d’aquesta taca rovellada de la guerra que també s’apodera dels personatges de la història, sigui com sigui.

La veritable inspiració per fer aquest dibuix l’he trobada en dos dibuixos meus que vaig fer molt abans d’aquest treball.

 

El primer es tracta d’un dibuix que vaig fer a 4t ESO, exactament el dia 3 de març de 2016 mentre visitava Amsterdam, ja que em vaig inspirar en les cases i les vaig transportar al meu estil. El segon dibuix es tracta d’una versió millorada que vaig fer a l’sktechbook a principis de 1r de Batxillerat. Per tant, aquesta il·lustració està feta a partir de l’última versió que vaig fer de les cases d’Amsterdam, ja que he copiat les sis primeres cases de les vuit que apareixen en l’original, i he afegit els elements dels quals he parlat anteriorment per tal que el dibuix adoptés sentit dins de la història.

 

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.

Il·lustració 2