IL·LUSTRACIÓ 7: VIKTOR I ANGIE

Aquesta il·lustració representa el moment de la història en què en Viktor es desperta a la residència dels Wilhelm després d’haver estat rescatat del camp de concentració per l’Angie. En aquest punt de la història, l’Angie li explica que va poder salvar a en Parviz però no a la Johanne perquè, presumptament, va morir el 10 de juny a Auschwitz.

 

Com en la primera il·lustració, apareixen els rostres de l’Angie i d’en Viktor, però aquest cop fets amb traços diferents i les seves expressions no són les mateixes. A més a més, en la primera il·lustració, els dos personatges no tenen connectivitat, és a dir, no estan enllaçats per cap element; però en aquest cas, les taques interiors de cadascú s’adjunten i queden enllaçades, formant alhora un fons. Això simbolitza que, en aquest punt de la història, aquests dos personatges estan connectats per una mala experiència.

 

El rostre d’en Viktor, a diferència del primer dibuix, és molt més xuclant i hi apareixen més taques, degut a la preocupació que li ha comportat tornar a Amsterdam sabent que ell s’ha pogut salvar i la Johanne, no. Durant el període que va estar al camp de concentració, li van tornar a créixer els cabells, però molt més dèbils, per això la presència del color blanc en la seva cabellera és més abundant.

Respecte a l’Angie, la seva expressió és molt diferent a la de la primera il·lustració, ja que al prinicpi se’ns presenta amb una actitud neutral, amb la mirada a la llunyania, mentre que en aquesta segona, la seva expressió és molt més rígida i mira directament a l’espectador, igual que en Viktor. Representa que els dos personatges es miren l’un a l’altre, i que el que l’espectador veu és el que cadascun d’ells té davant.

A més a més, la taca que l’Angie té al front s’ha tornat molt més profunda, com si gairebé es tractés d’un forat, ja que la seva persona no ha fet res més que empitjorar.

 

L’esbós d’aquesta il·lustració és més espontani que que aquesta versió definitiva, ja que, com he explicat anteriorment, es tracta del que vaig fer mentre el plomí deixava anar tinta i l’escampava per tot el full.

L’expressió que aporta la tinta en aquest esbós m’agrada molt més que en el treball definitiu, però les taques no estan fetes a consciència i d’acord amb el sentit de la història. El rostre del personatge d’en Viktor és idèntic tant en l’esbós com en la il·lustració definitiva, però el de l’Angie, no. Vaig decidir canviar-lo perquè la seva expressió en l’esbós no transmet les emocions del moment de la història que descriu, ja que apareix amb una actitud molt similar a la de la primera il·lustració, i a més a més, el seu cap està en la mateix direcció que el d’en Viktor.

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.