IL·LUSTRACIÓ 8: VIKTOR AMB PARVIZ

Aquesta il·lustració correspon el moment de la història en què en Parviz explica a en Viktor que no vol que s’enfadi amb l’Angie perquè per a ell són els seus pares. És l’única il·lustració en la qual apareix en Parviz, i hi és representat agafant-se a en Viktor, per tal de buscar la seva felicitat i estima en ell. A més, els seus pantalons són de ratlles verticals, cosa que simbolitza la inestabilitat emocional del nen, ja que no està tenint una bona infantesa.

 

Pel que fa a les figures, haig de dir que m’he inspirat de l’escultura de Miquel Blay Els primers freds (1892), ja que el que transmet és quelcom similar al que la imatge d’en Parviz i en Viktor fan.

En l’escultura de Miquel Blay, hi és representada una nena petita que busca l’escalf i l’amor del seu avi, l’home gran, que té la mirada perduda, les cames juntes i les mans entrellaçades per transmetre la sensació de fred, però també de la pèrdua de l’esperança pels temps difícils. D’aquesta manera, he imitat aquesta obra fent que en Parviz adoptés una posició similar a la de la nena, recolzada i agafant-se al seu suport emocional. En l’escultura, el fet que la nena no arribi amb els peus al terra simbolitza la innocència, i és el mateix en el cas d’en Parviz, però els seus peus estan molt més distanciats del terra, ja que ben bé no és conscient de per què i què passa al seu voltant que afecta la  seva jove vida. La pell de la nena en l’escultura és llisa, mostrant així la joventut, mentre que la de l’home està arrugada pel pas del temps. Així, en Parviz està representat sense gaire taca en el seu interior, i també hi trobem el color blanc en les mans per exemple, simbolitzant aquesta joventut i inconsciència del que passa.

Totalment al contrari, la figura d’en Viktor apareix adoptant una posició i actitud com la de l’home vell en ​ Els primers freds. També està amb els genolls junts i suposem que la seva mirada està perduda, però els seus braços acullen a en Parviz, tot rodejant-lo per protegir-lo i transmetre-li la seva estima com a pare. El seu interior està tot fosc per una taca que l’omple de dalt a baix, ja que en aquest moment de la història, tot i haver sobreviscut al camp de concentració de Neuengamme i haver estat rescatat per l’Angie, en Viktor se sent més reprimit que mai, i aquest cop és més per l’Angie que no pas pel nazisme. L’Angie aprofita el seu poder per mantenir en la seva possessió a en Viktor, i ell no hi pot fer res si vol sobreviure. A més, en Parviz és l’única persona amb qui es pot entendre, però també li dol veure en quina situació es troba i li pesa la responsabilitat de ser el seu pare adoptiu. Així doncs, aquest és el moment de la història en el qual en Viktor està més “rovellat”. 

 

Pel que fa al fons, les figures interactuen amb aquest ja que s’asseuen sobre una taca exterior. El dibuix es divideix en una part esquerra que representa la innocència i la tendresa d’en Parviz i una part dreta que representa l’interior angoixant i desesperant d’en Viktor. En el cas d’en Parviz, es tracten de línies verticals suaus, gairebé com si fossin una sola taca, però igualment rovellades. Una sola línia en horitzontal on s’asseu en Parviz trenca amb aquesta composició. A l’altra banda, les línies són més independents, algunes de més fortes i d’altres de més fluixes, verticals i horitzontals. Com en el cas d’en Parviz, hi ha una línia horitzontal més gruixuda que fa de seient per al personatge, però en aquest cas no interactua amb la resta de línies.  
 
És a dir, el dibuix en si fa un contrast entre els dos personatges, ja que tot i viure el mateix moment, el viuen de formes completament diferents.

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.