IL·LUSTRACIÓ 9: MIRADA ANGIE

Una de les coses que tenia més clares a l’hora de fer les il·lustracions d’aquest relat era que la mirada de l’Angie era molt important i que, en algun moment o altre, un dibuix dels seus ulls hi havia d’haver. Durant el llarg procés que m’ha portat a aquestes il·lustracions finals he dibuixat molts cops la mirada de l’Angie, sigui acompanyada o no de la resta del seu rostre, ja que els seus ulls són l’arma principal de seducció i persuasió d’aquest personatge que sembla inofensiu a primera vista.

 

Tot i així, la il·lustració final ha estat basada a partir, d’una vegada més, d’un dibuix fet per l’atzar.

Aquest esbós tenia la intenció de ser un dibuix net del rostre de l’Angie, però com que el resultat final no em va agradar, vaig decidir posar-hi tinta negra pel damunt per tal de tapar tot el dibuix, excepte els ulls, ja que m’havien agradat. En assecar-se la tinta i no haver tapat del tot el que havia intentat ocultar, vaig decidir fer unes línies verticals per tal de dissimular millor el que hi havia dibuixat a sota, tot i que de totes formes es pot entreveure la resta de rostre i part del cos de l’Angie. Tractant-se simplement d’un esbós, ho vaig deixar, però llavors al meu tutor li va agradar molt la combinació d’elements, els quals m’havien portat a ells per pur atzar. 
 
D’aquesta manera, vaig decidir imitar el mateix procediment amb la tinta bona, per tal d’aconseguir l’efecte misteriós que el dibuix original tenia per si sol. El simbolisme que li he atorgat a aquesta il·lustració és que, per a en Viktor, no hi ha res més enllà que la mirada de l’Angie, el qual se sent intimidat per aquesta. El fet que l’Angie miri directament al lector és com, igual que en el cas de la il·lustració Franz Börgmann com a salvador, el punt de vista de l’espectador i el subjectiu d’en Viktor coincideixen. Les línies verticals simbolitzen, en aquest cas, que en Viktor no veu cap escapatòria possible de l’Angie, ja que el perill a fora continua per a ell. A més a més, la taca interior i les línies signifiquen que l’Angie està empresonada en ella mateixa, sense treure’s la idea del cap que en Viktor no li correspon, ja que vol aconseguir allò que es proposa, encara que hagi d’emmalaltir. 
 
En el llibre imprès, abans de començar la història, apareix una versió d’aquest dibuix, on hi surten només els ulls de l’Angie, mirant fit a fit l’espectador i envoltada de la taca i les línies verticals. 

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.

Mirada d'Angie