IL·LUSTRACIONS FINALS

 

L’atzar va ser el que em va portar a fer les il·lustracions finals. Va ser per error o per experimentació el que em va portar a descobrir que podia treballar la tinta d’una altra manera.

 

Fent el cinquè petit dibuix de prova del rostre de l’Angie, vaig provar una de les tintes que encara no havia fet servir. Era d’una marca diferent, però la seva tinta aparentava a ser la mateixa que la dels altres pots. Així doncs, fent el cinquè retrat de l’Angie tot semblava normal; la tinta quedava ban fosca, com en la resta de dibuixos. Al cap d’una estona, quan la tinta es va assecar, vaig veure que no havia quedat de color negre, sinó més aviat d’uns tons marronosos i grisos, com si el rostre de l’Angie s’hagués oxidat.

 

A la segona prova amb aquesta tinta, per comprovar si realment aquell era el color resultant, em vaig equivocar a l’hora de fer el rostre d’ella, perquè diria que l’havia fet massa estret, i com que simplement era un esbós, vaig passar la mà pel damunt per escampar la tinta per refer-lo de nou. Malauradament, no conservo aquest esbós, ja que va ser el que em va fer decidir quin estil tindrien les meves il·lustracions. El resultat va ser el rostre de l’Angie sobre una gran taca rovellada, i no com en l’esbós anterior, que havia utilitzat la taca com a fons.

 

El concepte de la taca ja l’havia treballat a classe de dibuix artístic a l’hora de fer primerament una taca general per ubicar un cos, per posteriorment treballar-hi a sobre per detallar-lo. Però no havia pensat d’utilitzar la taca com a mitjà de comunicació de l’interior dels personatges. Bé, és cert que en els esbossos amb color ja tenia aquesta idea de la taca per expressar els sentiments dels personatges, però l’utilitzava per omplir el fons, i no per omplir-los a si mateixos.

 

D’aquesta manera, el tercer dibuix que vaig fer per desenvolupar aquest estil va ser ja el definitiu. Volia fer un retrat de l’Angie i d’en Viktor, però afegint aquesta idea de la taca. Vaig pensar que si l’Angie tenia una taca a la part superior del cap simbolitzaria dues de les seves característiques principals: el fet que li han encabit la ideologia nazi i que no és conscient de les conseqüències, i per altra banda la seva creixent malaltissa obsessió per en Viktor, per obtenir tot allò que vol.  Pel que fa al personatge d’en Viktor, la taca la té a la part inferior del rostre, és a dir, tapant-li la boca. Això simbolitza la repressió i la falta de llibertat, amb coincidència amb l’actualitat política d’aquests darrers mesos. 

A mida que avança la història, la taca d’en Viktor s’expandeix, ja sigui pel seu rostre o per tot el seu cos, depenent del moment i de com se sent amb ell mateix.

 

A més d’utilitzar la taca per a l’interior dels personatges, també l’he utilitzada per representar el fons. No he volgut ubicar els personatges en un espai concret, sinó que es tracta d’un espai abstracte que gràcies a la taca agafa expressivitat, segons la seva forma i moviment, i pot representar l’interior dels personatges o l’ambient i la situació en què es troben. Només hi ha l’excepció d’una il·lustració en què hi és representat un espai, i es tracta de les cases d’Amsterdam, però no hi apareix cap figura humana.

 

Així doncs, em vaig disposar a fer esbossos amb aquest estil, per practicar el traç i el treball amb tinta i plomí, ja que mai abans no havia treballat amb aquesta tècnica. L’únic inconvenient que he tingut en tot aquest procés ha estat que només tenia un pot d’aquesta tinta tan especial, ja que també crec que el pas del temps és el que ha fet que tingués un color tan diferent i provoqués aquest efecte de rovellat. Per tant, alguns dels esbossos amb aquest estil estan fets amb una tinta negra convencional, per tal de no gastar la tinta bona.

 

Un dels problemes que he tingut amb aquest treball de recerca ha estat que, quan més dibuixava, més diferents feia les il·lustracions, ja que adoptava sense voler un traç diferent i el resultat sempre s’allunyava una mica més del dibuix anterior. Tenint la tècnica i l’estil em vaig veure atrapada en una qüestió: com fer les il·lustracions. No em refereixo a per quina començar, què dibuixar o en quin full fer-les, sinó quin tipus de traç utilitzar, quin era l’adequat. Per decidir-me vaig fer aquestes proves:

proves d'estil Angie
Il·lustració de prova

En tots quatre esbossos hi és representat el moment en què en l’Angie i en Viktor s’abracen després de que aquest li expressa el condol per la mort d’en Franz. En el primer cas, vaig dibuixar prèviament el llapis les dues figures, perquè volia que el resultat final quedés ben net i sense equivocacions. Vaig repassar amb línies ben fines i vaig omplir amb pinzell aquelles parts on volia que quedessin ben fosques, per tal de buscar un equilibri entre les dues figures, com si fossin el Yin i Yang. Els cabells d’en Viktor són foscos, els de l’Angie en el dibuix queden blancs; la camisa d’en Viktor blanca, la rebeca de l’Angie fosca, els pantalons d’ell foscos, la faldilla d’ella blanca amb ratlles; finalment, les sabates d’ell blanques i les d’ella negres. D’aquesta manera, el resultat és net i equilibrat, sense ratlles que sobresurten ni taques.

 

Com a dibuix vaig trobar que estava bé, però tenia dos inconvenients: no em sentia del tot còmoda amb el procés que comportava fer-lo i, el més important, no transmetia el moment de la història. La segona prova va consistir en copiar el mateix dibuix però a ull i directament amb el plomí i la tinta, per tal que quedés plasmat el moviment de la creació. A més, les línies que creen els personatges donen molta més expressivitat i transmet millor la situació en la que es troben els personatges. Fent un pas més, vaig repetir el procés però aquest cop fent primerament una taca general dels dos personatges, la qual m’ajudaria per desenvolupar tota la figura i a la vegada transmetria l’interior dels personatges. Molta més expressivitat, però poca claredat.

 

Finalment, vaig combinar aquest últim pas final amb un fons de taca i amb una cosa que fins el moment encara no havia fet: afegir fragments escrits de la història per formar un fons. No es tractava pas d’omplir, sinó de crear un espai abstracte mitjançant la taca i les paraules. Vaig tenir la idea d’escriure amb un traç lliure com si ho hagués fet el mateix narrador els fragments de la història que representava cada il·lustració, i en aquest cas vaig escriure “En dir-nos adéu, ella em va estrènyer fortament entre els seus braços com si no es volgués separar de mi. Era una situació molt estranya. A mi també em va agradar abraçar-la perquè, al cap i a la fi, hagués estat el que haguéssim fet amb normalitat si no estiguéssim en guerra. I és que la guerra havia alterat tot allò normal i creat tot allò inimaginable”. Aquesta idea la vaig desenvolupar en els esbossos que exposaré a continuació, però finalment la vaig descartar. La il·lustració final d’aquests esbossos la vaig fer amb l’ús de la taca i el traç lliure, però ja la comentaré més endavant amb la resta d’il·lustracions.

 

Esbós de Viktor en A3

En tenir la idea de fer els dibuixos acompanyats de fragments escrits vaig fer dos esbossos en DIN-A3 on hi apareixen representats en Viktor i l’Angie amb expressions i accions diferents i al seu voltant una frase o fragment que descriu el moment de la història en què es troben.​

Esbossos del rostre d'Angie

En el cas dels esbossos d’en Viktor, vaig dibuixar el seu rostre des de diferents punts de vistai amb la seva expressió més característica. També el vaig representar de cos sencer i tocant la viola. A més de diferents fragments escrits imitant la seva suposada cal·ligrafia, hi ha la presència de les taques, que donen més expressivitat al conjunt de dibuixos i en molts casos els omplen.

 

L’esbós de l’Angie està fet de la mateixa manera i vol transmetre el mateix concepte que el d’en Viktor. Només hi apareixen tres dibuixos del seu rostre en primer pla, ja que hi surten també els seus ulls representats diverses vegades i el seu cos sencer, tot imitant un esbós anterior. Potser en aquest esbós jugo més amb el color blanc, ja que l’afegeixo més sovint en els seus ulls o reflexos i també n’escric una de les frases.


Vaig haver de fer més esbossos per provar i decidir si fer les il·lustracions amb traç lliure o prèviament amb llapis. Però l’esbós que em va decantar per fer tots els dibuixos definitius directament amb plomí i tinta va ser aquest:

Esbós en tinta d'Angie i Viktor

Es tracta d’un esbós dels rostres d’en Viktor i de l’Angie, sense connexió entre ells. Vaig fer-los directament amb tinta negra, i això es nota en les seves línies i, a més a més, amb el fet que el cap d’en Viktor quedés tallat, ja que no ho vaig preveure a l’hora de començar. Però una de les característiques que em va agradar més d’aquest esbós va ser el fet de la espontaneïtat de la taca. El cas és que en utilitzar una altra tinta, n’agafava més del normal i, quan feia les línies, el plomí en deixava anar molta de cop i em feia una gran taca negra al mig del rostre, això diverses vegades. Jo, com a l’inici de tot, passava un paper o la mateixa mà pel damunt per escapar la tinta, encara que taqués el full. El resultat em va agradar, ja que en cap moment vaig poder decidir on hi hauria taca. Però aquest esbós el comento més endavant i el comparo amb el definitiu.


Per últim, abans de passar a comentar i descriure cada il·lustració, m’agradaria explicar el simbolisme que he atorgat a certs elements en les il·lustracions d’aquest relat.

 

Color: Com ja he dit a l’inici de tot, el que em va fer desenvolupar un estil per aquestes il·lustracions va ser el descobriment d’una tinta que aparentava ser negre. El fet de decidir-me per aquest color indefinit que no pas pel pur negre va ser perquè vaig pensar que es pot veure com un color rovellat, com si els mateixos personatges estiguessin i es sentissin d’aquesta manera a causa de la situació social i política de la història. Com si la guerra acabés fent malbé, rovellant, a cada individu, cadascú a la seva manera, a uns traient-los la llibertat i als altres la consciència.

 

Taques interiors: Simbolitzen la quantitat i la manera com els personatges se senten malament, ja que no són pas una cosa bona. A l’inici de tot veiem com en Viktor té una taca a la boca, que representa la seva sensació de repressió i de falta de llibertat, mentre que l’Angie i en Franz en tenen una al front, simbolitzant les idees nazis dins seu que els fan actuar i pensar d’una manera diferent tot sent manipulats. Més endavant, en Viktor té la taca per tot el cos, i és quan tot ell es rendeix davant la repressió o quan se sent més conscient de la seva falta de llibertat i de vida. A l’Angie també se li desenvolupa la taca, arribant-li a fer una ombra de maldat sota els seus ulls i una profunda taca sobre la seva ment.

 

Taques exteriors: Representen alhora l’interior de cada personatge, però aquest cop al seu voltant. Tenen una expressivitat i forma diferent segons les emocions i la situació de cada moment. No només el seu tot representen aquest idea, sinó que la seva absència també transmeten idees, com en el cas de les taques interiors.

 

Línies verticals: En cap moment de realització de les il·lustracions he fet l’ús del regle, ni per les línies verticals. Que siguin línies no significa que hagin de ser rectes. Han de tenir la seva expressivitat per representar alguna cosa. En primer lloc, hi ha la presència de línies verticals ja que fan referència als uniformes des presoners del nazisme, de ratlles verticals de color blau fosc. Tot i així, només hi ha una il·lustració en la qual aparegui aquest uniforme, però totes les línies verticals fan referència a la falta de llibertat. En la vestimenta també hi trobem ratlles en la faldilla de l’Angie i en els pantalons d’en Parviz; totes elles representen la inestabilitat interior dels personatges i la repressió de cadascun. Un altre cas on trobem les línies és en el primeríssim primer pla dels ulls de l’Angie, ja que transmeten la idea de presó. També hi són presents formant les cases d’Amsterdam, totes elles ben tortes i sense estabilitat. Per últim, apareixen com a fons, per les taques exteriors, ja que d’aquesta manera també s’expressa que el la estabilitat emocional del personatge és mísera o que se senten en una profunda pena i angoixa.

 

Així, doncs, les línies verticals (angoixa, pena, desesperació, repressió)  són tortes, perquè si es duen a sobre, queden deformades.

 

Color rosa: En l’última il·lustració apareix, per primera vegada, un color nou: el rosa. Va lligat al desenllaç final, en el qual el protagonista desvetlla la seva homosexualitat. En els camps de concentració, els jueus homosexuals eren identificats amb el triangle sobreposat de l’estrella de David de color rosa. D’aquesta manera, aquest color ha anat apareixent al llarg d’aquest treball escrit.

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.

Proves d'estil