Entrevista a Pau Gasol

 

Pau Gasoll Vallls, el meu professor de Visual i Plàstica de l’ESO a l’escola Bergantí de El Masnou

 

(1978, La Garriga)

Il·lustrador i professor de plàstica en un centre de secundària. Llicenciat en Belles Arts, ha realitzat dos cursos de postgrau especialitzats en il·lustració a l'escola Eina de Barcelona. Ha publicat en diferents mitjans, revistes i diaris, també ha treballat en la realització de  portades de llibres. LI agrada especialment el dibuix al natural i portA sempre un bloc a sobre. Podeu veure el Seu treball a:

https://www.behance.net/paugasolvalls

1. Què es considera: escriptor, artista, pintor, dibuixant, dissenyador, il·lustrador, …? Va fer estudis artístics? Quan i com va decantar-se per ser il·lustrador/a? Pot viure de la il·lustració? A Catalunya estan ben valorats els il·lustradors? i ben pagats? Picasso va dir que tots els nens neixen artistes. Què creu que mata la creativitat artística?

​Gràcies per tractar-me de vostè. En principi hauria d'encaixar en la categoria d'il·lustrador, aquest ofici de produir imatges a partir d'un encàrrec comercial, però no sempre m'hi trobo a gust ni tinc un volum de feina suficient per considerar-me un professional en aquest sector. Així que em quedarIa amb dibuixant. Tot i que a nivell professional em dedico a la docència.

Sí, vaig estudiar Belles Arts a Barcelona de jove i després d'uns quants anys en àmbits més teòrics vaig estudiar dos cursos d'il·lustració més especialitzats a l'escola Eina de Barcelona. Em sembla que el valor de l'ofici s'ha de veure reflectit en la seva remuneració econòmica. I ara mateix, malgrat la presència que pugui tenir en molts canals, no es dona el segon. No és quelcom exclusiu de Catalunya, la il·lustració és equitativament maltractada en tot l'estat espanyol, i fins i tot europeu (generalitzant molt,  amb importants excepcions).No sempre és per mala fe, moltes publicacions, editorials, etc…,han  hagut de reduir dràsticament pressupostos en un context econòmic tan complicat com l'actual,  i en el sector editorial la il·lustració ha estat dels primers de la llista en pringar. Només cal parlar amb il·lustradors precrisi dels anys 80 i 90 per veure la diferència de "valor" entre una època i una altra.

 

No tinc tan clar que la creativitat artística es mati en algun moment i després s'hagi de recuperar. Un altre tema seria analitzar com es tracta aquesta creativitat en cert trams de l'itinerari educatiu, posant-ho per exemple al costat  d'altres disciplines com la música, que rep un tracte ben diferent. Però en tot cas, la creativitat s'expressa i desborda a banda de, no sé si  malgrat a, l'educació, amb l'afegit que s'han socialitzat enormement els mitjans de produir-la i difondre-la.  Es podria discutir de tot un conjunt d'idees preconcebudes sobre el què és ser creatiu en l'àmbit de la plàstica,  prejudicis al voltant de l'innatisme, el geni o l'aprenentatge, una qüestió interessant però potser ens extendríem una mica massa.

 

2. Per què tal com diu l’il·lustrador madrileny Puño: “la pregunta no és quan vas començar a dibuixar, sinó quan van deixar els altres de fer-ho” ?. De petit, ja dibuixava molt segurament. Quins records té? Li agradaven els quaderns “pinta y colorea”?

No vaig tenir especial interès en el dibuix fins a l'adolescència, a partir dels 15 o 16 anys. Els meus records d'infantesa es redueixen als  treballs escolars i recordo que m'havien cridat l'atenció per representar massa sovint temes de violència. M'agradaven les guerres i la destrucció. Em sembla que aquesta associació entre la infantesa i la inquietud pel dibuix, o qualsevol art, esport, etc..., d'una manera passional, prematura i instintiva és un altre dels tòpics sobre la creativitat molt present en l'imaginari col·lectiu. Justifiquen aquest suposat origen misteriós d'aquells que es dediquen a la cosa creativa, divideixen en classes entre els "creadors" i la resta, i fan de l'ensenyament de la plàstica una tasca inútil i innecessària.

 

3. Edward Ardizzone va observar que el dibuix al natural no agrada als il·lustradors ja que els agrada més “dibuixar vivint” que “dibuixar la vida”. Què n’opina? Quin significat té per a vostè dibuixar? il·lustrar contes?...

És cert que hi ha molts il·lustradors que no utilitzen el dibuix al natural en el seu treball i parteixen de continguts interns per a donar forma a les seves imatges. Em sembla una postura vàlida amb els seus inconvenients i els seus avantatges. El perill és el d'acabar representant una forma mental cada cop més esquemàtica, cada cop més única, repetint sempre el mateix dibuix. Una mena d'abstracció, per molt narratiu i figuratiu que en sigui el resultat. La virtut és que aquesta repetició pot esdevenir una mena de món intern interessant i atractiu. i que la repetició d'aquesta fórmula, amb variacions i aplicacions diverses clar, sigui el que busca l'autor o el que el públic n'espera.

Per mi l'observació de la realitat és una eina molt útil. Partir d'allò concret com a material per donar forma a sigui el que sigui que vulguis expressar.  Aquí el perill és caure també en un aïllament, en un buit de la imatge. Allà on tu veus una representació carregada de significat per l'altre és una imatge muda, silenciosa, sense emoció o contingut més enllà de la representació del visible. Que una signifiqui més la vida i l'altra en sigui una experiència, que una sigui més vida que l'altra, no ho sabria dir però no trobo massa sentit a la distinció.

4. S’expressa igual amb el dibuix que amb l’escriptura? Què prefereix il·lustrar? Contes seus o contes d’altri?.

Prou feina i maldecaps em porta això del dibuix com per dedicar-me a escriure. No m'expresso gens bé en narrativa, em costa horrors. Tot el que deia anteriorment sobre el dibuix em passa amb l'escriptura però a l'inversa. M'és molt difícil anar al concret i tendeixo més aviat a la disquisició farregosa,contradictòria i innecessària. Així que prefereixo els textos de gent amb coses a dir.

 

5. Amb quin treball fet fins ara se sent més identificat? N’està més orgullós?

M'agrada el treball del bloc que per definició és el que s'acosta més a qui sóc i a què visc.

 

6. Té agent?  Està sindicat? Té pàgina web? És actiu a les xarxes socials…? Creu que cal?...

No tinc agent i diria que no hi ha un sindicat propi del sector. Existeix un col·legi d'il·lustradors però no en sóc membre. Tan sols els que tenen una posició molt consolidada es poden permetre prescindir de la feina de promoció a les xarxes socials. La resta ens veiem obligats a la feina d'autopromoció i autodifusió mitjançant les xarxes socials. Per un costat  pots veure de forma molt directe quina és la recepció de la teva feina però per l'altre absorbeix en excés. No tinc una pàgina web pròpia sinó que utilitzo una web de porfolis online (Behance).

 

7. Amb quines editorials, revistes, diaris… treballa o ha treballat? Quins tipus de treballs li demanen? Ha publicat a l’estranger?...

He treballat amb Edicions de 1984, El País i Libros de K.O.i amb diferents estudis de disseny i comunicació, però majoritàriament en fanzines i autopublicacions. He tingut encàrrecs molt diversos: portades de llibres, il·lustració editorial, publicitat i etiquetatge per a un vi. He realitzat feines d'il·lustrador per a una web francesa.

 

8. Quins aspectes té en compte a l’hora d’il·lustrar un llibre? Com és el procediment de creació? Com troba la inspiració?...

No tinc tanta experiència en la il·lustració de llibres. Un parell d'intents de realitzar un llibre/àlbum il·lustrat personal que s'han quedat a mitges, i tres encàrrecs de llibres autoeditats. Ara mateix amb un projecte de llibre il·lustrat molt engrescador. Que hi hagi un director artístic que et pauti  és un aspecte fonamental en el procés de creació ( i en general de tot treball d'il·lustració). Es pot veure aquesta funció com una limitació però també com una guia que orienta i dóna coherència al conjunt del projecte.  Em sembla molt necessària i valuosa una mirada externa que jutgi, en el sentit més positiu de la paraula, el que estàs fent. Si no és el client o a un director d'art, cal mostrar-ho a amics, companys o parelles per veure què en pensen. Sovint estem massa capficats en el que fem, i hi ha el risc de caure en  l'autocomplaença o en l'excés crític. No me'n refio massa de la inspiració, amb el temps  s'ha d'assolir una disciplina de treball i pensar el dibuix com una feina qualsevol, amb els seus horaris, els seus moments productius i les seves frustracions.

 

9. Quina tècnica li agrada més emprar? A mà o digital? En què es basa la seva estètica? Quins colors li agraden més? Són els que més empra?...

Actualment utilitzo els llapis de color, els retoladors i les aquarel·les, de vegades per separat i de vegades barrejant-los. També m'agrada el digital i intento treballar-lo de forma similar a com ho faig  manualment, amb sobreposicions i reserves, buscant un aire analògic, per dir-ho així. Recorro al digital  quan necessito més control sobre el resultat final, em proporciona una gran varietat de variacions, correccions i possibilitats (cosa que em pot posar força nerviós també, hahaha). No hi ha una estètica en sentit estricte, hi ha alguna cosa intuïtiva sense intencions massa fermes ni amb voluntat de coherència o d'un posicionament definit. Potser la constant en el meu treball durant en aquests anys sigui unes ganes de joc, d'exploració i de canvi. Massa temps fent el mateix, em cansa i m'avorreix i vaig d'un lloc a un altre alegrement. Una actitud. d'altra banda, que qualsevol manual  o escola d'il·lustració et recomanarien evitar.  

 

10. Què influeix o ha influït en la seva obra? Quins són els seus referents conceptuals?

Em sembla una pregunta molt oberta. La resposta oberta del tipus tot m'influeix, el que he viscut, a qui he conegut, com ha estat la meva formació, la manera de ser, no diu massa res; i una resposta tancada, aquest autor o aquest altre, em sembla reductiva. Altra vegada no sé què dir. Quan parles de referents conceptuals vols dir autors fora de l'àmbit de la il·lustració? a autors o llibres que han  influït en el meu pensament? o directament idees d'altres que considero vàlides i que m'he fet meves? No m'atreviria a contestar. De fa anys que m'agrada la filosofia o la història, però hauria de pensar com es relaciona amb la pràctica del dibuix i la veritat és que l'entrevista és llarga, em falta temps i donaria una resposta probablement força avorrida. A nivell més estètic, hi ha molts il·lustradors actuals que segueixo i em fixo molt en el què fan i com ho fan, però és cert que la pintura, no tant la d'ara, que pràcticament desconec, com la del passat, segueix sent quelcom que m'agrada i em marca. Amb el cinema em passa una cosa força semblant.

 

11. Quina fita té en un futur? Quins projectes? Quin treball li agradaria fer?...

M'agradaria fer un llibre (un àlbum, un còmic, el que sigui) sense presses ni pressions, en col·laboració d'algú o d'alguns, molt divertit de fer, alegre i amb coses a dir, i que per al lector fos entretingut i edificant.

 

12. Li agraden més els àlbums il·lustrats o els llibres il·lustrats? Novel·la gràfica?...En què es diferencia un àlbum il·lustrat d’un llibre il·lustrat?

No tinc preferències, m'agraden les coses amb indepèndencia del format.  Em passa el mateix amb els gèneres literaris, cinematogràfics,… . Consumeixo de tot. Ni idea: que hi ha més pàgines de text en un que en l'altre?

 

13. Per què creu que hi ha més estudis acadèmics, crítics... sobre els àlbums il·lustrats? Hi ha més mercat?...

Cal considerar diversos factors. Em sembla que el circuit artístic ha estat, i és, massa tancat i elitista i que des de fa anys hi ha hagut un transvasament de gent amb formació artística  cap a les moltes branques de la il·lustració. Gent que s'ha vist expulsada d'aquell món, que ha volgut mantenir l'objectiu de dedicar-se a la producció d'imatges i que s'ha hagut d'adaptar, amb més o menys fortuna,  a la professionalització de la imatge més comercialitzada. De forma semblant ha passat amb gent provinent del disseny gràfic, en aquest cas, però, en un sentit invers, d'un àmbit professionalitzat  sovint massa rígid o mecànic cap a un altre sector laboral amb majors expectatives de llibertat creativa. Molta d'aquesta gent ha acabat realitzant àlbum il·lustrat i em sembla que aquest conjunt de migracions podrien respondre no només a l'augment de producció sinó també  al gir "artístic" i "innovador" que es pot notar en el camp de l'àlbum il·lustrat des de fa anys.

 

En l'augment de l'interès i la producció també hi ha tingut a veure l'augment espectacular de la formació especialitzada en il·lustració que es viu actualment i que actua al mateix temps de causa i de conseqüència. Només cal mirar 10 anys enrere, quan en prou feines hi havia formació especialitzada en il·lustració, mentre que en l'actualitat hi ha una eclosió espectacular d'escoles, màsters i postgraus. A més a més, la feina ja no es limita a un context estatal sinó que gràcies a internet, a un treball cada cop més deslocalitzat i a l'abast de xarxes socials, s'ha estès en un context plenament globalitzat. El llenguatge de la imatge permet més fàcilment el salt entre fronteres i cultures, i és habitual rebre ofertes de treball des de qualsevol punt del planeta. En el context local el mercat ha estat atent a aquest creixement, s'han multiplicat les editorials que veuen en la il·lustració un valor afegit per als seus llibres i han trobat en les hordes d'il·lustradors, afamades per  publicar, aquest extra a molt low cost.  En definitiva, hi ha més interès, més oferta, més treballadors qualificats en el sector, fins i tot  estudis i produccions acadèmiques que volen una part del pastís, però el què cal preguntar-se és si hi ha un mercat prou gran per absorbir-ho o tot plegat comença a tenir la forma  d'una bombolla comercial.


14. Què creu que fa que una il·lustració per a un llibre il·lustrat sigui maca?

No tinc un criteri massa establert per decidir si una il·lustració és maca o interessant. De vegades pot ser per una raó purament estètica, de vegades perquè explica molt bé allò que ha de dir.

 

15. Com definiria un bon llibre il·lustrat?

No hi ha una resposta fàcil perquè no hi ha cap fórmula d'èxit. De forma molt sintètica, crec que s'ha de trobar un equilibri entre l'eficiència narrativa i una proposta formal honesta.

 

16. Pot ser un llibre il·lustrat un bon recurs educatiu i didàctic? Coneix alguna il·lustració, àlbum, llibre... sobre el nazisme, holocaust, … 2a Guerra Mundial?

El món educatiu difícilment pot prescindir de la imatge avui en dia. I el llibre il·lustrat és un recurs molt utilitzat. Conec algun còmic que vaig llegir fa anys, com el Maus, però ara mateix no en recordo cap  pròpiament d'il·lustració sobre el tema.

 

17. Creu que el llibre il·lustrat, en paper i/o digital, no es morirà?

Difícil de preveure. És visible la tensió entre els dos mitjans però és cert que hi ha una presència creixent de la il·lustració tant en l'edició digital com en paper. No és pronosticar massa pensar que la gent seguirà dibuixant els propers anys,  però vaja, el dibuix és un llenguatge bàsic en qualsevol producció visual i entenc que perviurà siguin quines siguin les eines utilitzades o els canals per difondre'l.

 

18. Quin il·lustrador o llibre il·lustrat ens recomanaria?

Acabo de comprar un llibre de la Laura Carlin, una il·lustradora molt bona que segueixo de fa temps. Però és sobretot a la xarxa on es pot descobrir constantment nous referents i il·lustradors fantàstics. Ara mateix m'estic passejant per la pàgina d'en Bill Bragg i té coses fascinants.

 

19. I per acabar, quina pregunta li hagués agradat que li hagués fet?

Ha estat una entrevista molt extensa i completa, no m'ha quedat massa res per dir.


 

Moltes gràcies!

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.