Buscar
  • Valèria Cuní Capellà

Creació de Per què, Angie?

Després d’aquesta introducció per explicar el motiu pel qual Per què, Angie? existeix, m’agradaria detallar a continuació el procés de creació d’aquesta obra.


La inspiració d’aquest relat neix arran de dos factors que van condicionar totalment l’obra. Per una banda, a l’escola estava cursant 4t ESO i a la assignatura d’Història estàvem estudiant la Segona Guerra Mundial. A més a més, acabava d’estar per Setmana Santa a Amsterdam on vaig visitar la casa d’Anna Frank. De tornada cap a Barcelona en avió ja vaig tenir les primeres idees que serien base de la història i que vaig il·lustrar i escriure en el meu diari personal de viatge.



Pàgina del meu diari personal de viatge Setmana Santa del 2016, embrió del relat Per què, Angie?


Les històries neixen dins el cap, però creixen i es desenvolupen sobre un full. De seguida que es té una idea s’ha d’anotar, ja que no és fàcil compaginar els pensaments del món real amb les idees que es té per crear un món i una història fictícia. A la dreta de la il·lustració de més amunt, hi apareixen les primeres anotacions, en les que, de forma desordenada i espontània, vaig escriure les idees que havia tingut per tal de començar a desenvolupar la història. A l’esquerra, el primer dibuix esquemàtic que vaig fer dels quatre personatges més importants per tenir-ne una idea del seu físic.


Com ja he dit, el fet que Per què, Angie? tingués lloc en el període de la Segona Guerra Mundial i a Amsterdam es deu a dos factors que van coincidir gairebé alhora. Però la inspiració per crear la trama de la història i els seus personatges, d’on surt?


Durant la meva estada a Amsterdam la Setmana Santa del 2016, vaig estar, juntament amb els meus pares, a Frederik Park House (Frederiksplein 22, 1017 XM Amsterdam, Països Baixos), un petit apartament en una casa holandesa que datava del 1860. Sense saber-ho en el moment, l’habitació en què estàvem, seria d’inspiració per crear l’habitació en què en Viktor viu amagat a la part superior de la casa senyorial dels Wilhelm. Igual que en la història, l’estança superior d’aquesta típica casa holandesa tenia dos nivells: el que s’accedia des de la resta d’escales de la casa i després, a la part més alta de l’edifici, un petit espai pel qual s’arribava pujant per unes escales de fusta, on hi havia el meu llit. En escriure la història, se’m va fer molt fàcil descriure com era l’estança en la qual en Viktor residia d’amagat ja que es tracta d’un espai real.



Habitació dels meus pares al nostre apartament a Amsterdam



Vista a la terrassa i al veïnat des del menjador de l’apartament


No només gràcies a aquell petit apartament en vaig poder treure un espai per a Per què, Angie?, sinó que gràcies als amos d’aquesta casa em vaig poder inspirar per treure’n les primeres idees de la trama. Qui el llogava era una parella d’homosexuals que residien a la zona noble a la planta baixa del mateix edifici, en Franz i en Martin. Es notava que amb tots els seus hostes es mostraven molt simpàtics, acollidors i propers, per tal de fer més agradable l’estada dels turistes a la seva ciutat. Amb en Martin vam passar molta estona parlant en anglès, ja fos per saber d’on érem o per recomanar-nos llocs de la ciutat.

Amb tot això, a l’avió de tornada, vaig tenir la idea de com seria crear una història que es basés en la narració personal d’un home homosexual. A partir d’allà, vaig començar a desenvolupar la trama de mica en mica, fent aparèixer en Viktor, l’Angie, en Franz, la Johanne...Però tot plegat no va ser tan ràpid com sembla, encara que sí em vaig haver de forçar a mi mateixa una mica en crear la història ja que la necessitava obligatòriament per presentar-la a la mostra literària.

A gran trets, la idea principal es basava en què un home explicava la seva experiència de la Segona Guerra Mundial a una persona en concret. Vaig tenir la idea que expliqués la seva història a un hoste que havia llogat una habitació al seu apartament per passar uns dies a Amsterdam i que, igual que en la vida real, portés el negoci juntament amb la seva parella. A més a més, vaig pensar que el negoci el podria portar també juntament amb la Viktoria, la filla de l’Angie, però tot plegat aviat ho vaig desestimar.


Anotacions esquemàtiques al meu diari de viatge sobre la vida sentimental de l’Angie i d’en Viktor. Aquí vaig posar un nom al marit de l’Angie (Christian), i també un nom al que passaria a ser la parella sentimental d’en Viktor (Marteen), ja que volia fer aparèixer, d’una forma o altra, els noms dels amos d’aquell apartament que em van inspirar per crear el relat.



En escriure la història, vaig decidir que el nom del marit de l’Angie no era d’important rellevància perquè, bàsicament, a en Viktor tampoc li importava molt alhora d’incloure’l en la seva narració. En l’escrit final tampoc vaig fer cap esment que en Viktor tingués o hagués tingut cap parella.

Tornant al tema d’abans, al final em vaig decantar per fer que en Viktor expliqués les seves experiències directament al lector, ja que vaig preferir no detallar la vida del protagonista en el moment que la narra. D’aquesta manera, Per què, Angie? és narrada en un temps indefinit, ja que en Viktor parla del seu passat sense fer cap referència a l’any en què es troba, tot i que el lector pot saber que té lloc molt més enllà de l’any 1957 per l’edat de la filla de l’Angie.


Respecte a la trama, tenia ben clar que el personatge d’en Viktor seria homosexual, però a l’inici, el fet que estigués enamorat ni més ni menys que del promès de l’Angie, encara no existia. En la primera idea que vaig tenir de la història, l’amor entre en Viktor i l’Angie era incorrespost pel fet que ell era homosexual, i de cap de les maneres era possible forçar que s’enamorés d’ella. Com a excusa era bona, però no la millor. D’un moment a l’altre, se’m va passar pel cap què passaria si en Viktor estigués enamorat del promès de la noia que li anava al darrere, i així crear un triangle amorós ben diferent del clàssic de “dos nois enamorats d’una mateixa noia”. Em va agradar molt la idea i vaig trobar que seria un gran afegitó en la trama de la història, ja que el relat aconsegueix un final totalment inesperat i, a més a més, el personatge d’en Franz passa a ser alguna cosa més que un simple promès que mor. Gràcies a aquest fet, la mort d’en Franz pren més sentit per al lector ja que s’adona del que devia de sentir en Viktor en saber aquesta tràgica notícia.


No només aquestes raons em van portar a crear aquest amor d’en Viktor per a en Franz, sinó perquè la història, a nivell narratiu, quedés més ben lligada. En la vida real, seria totalment normal que en Viktor no s’enamorés de l’Angie, tot i no estar enamorat de cap home. Fins i tot, seria completament normal que, tot i ser heterosexual, no sentís cap mena de sentiment amorós cap a l’Angie. Però en el món narratiu és diferent. Gairebé tot ha de tenir una raó per la qual cosa és d’aquella manera i no d’una altra. Si en aquesta història fictícia el personatge d’en Viktor no estigués enamorat d’en Franz o no fos homosexual, estic convençuda que no tindria tanta gràcia. El lector ja sap que en Viktor sobreviu al camp de concentració, ja que ho explica des d’un futur respecte als fets, així que la intriga per saber si se’n sortirà o no ja no existeix. En arribar al final de la història, el lector creu que ja està tot resolt, ja que els personatges principals superen els seus conflictes i queden en pau. Però llavors és quan el protagonista revela el seu gran secret, el qual ja havia fet esment per crear intriga a l’espectador. Al final de la història, resol que la Johanne era la seva millor amiga, la qual l’ajudava a ocultar tothom (fins i tot, en un sentit o altre, al lector també), i que estava enamorat d’en Franz Börgmann. La narració s’acaba i deixa al públic sense més explicacions, ja que amb això ja n’hi ha suficient per entendre el perquè de tot el que passa a la història. Això sí, com ja he explicat a la part de la descripció dels personatges, queda obert el fet de si els personatges van retrobar un amor tan important al llarg de la resta de la seva vida. Al final, es resumeix a grans trets com van continuar respectivament la vida dels dos personatges principals.

Una de les coses curioses és que en Viktor, des de l’inici de la seva narració descriu a en Franz comparant-lo amb ell mateix per explicar a l’espectador que no pot entendre com l’Angie estava més enamorada d’ell que no pas d’en Franz. El veritable engany que hi ha aquí és que en Viktor ja descriu com era el seu enamorat, i no només ho fa amb el sentit de perquè l’Angie s’havia enamorat d’ell si ell mateix es considerava inferior i menys atractiu, sinó que també ho fa per expressar que com podia ser que ell s’hagués enamorat d’en Franz i una noia com ella, no. A més, la manera amb què el descriu ja dóna certa informació d’atracció o admiració cap a ell, ja que diu “el conjunt de tons blaus que formaven els d’en Franz”, referint-se als seus ulls, i “el centenar de reflexos daurats que tenia la cabellera d’ell”.

D’aquesta manera, si el lector es rellegeix la història, s’adonarà com en Viktor ha deixat entreveure, d’una manera molt subtil, el seu gran secret des de l’inici de la narració. A més a més, si tingués estima per a l’Angie, hauria descrit el seu físic des de l’inici, però en canvi, anem sabent d’ella a mida que avança la història, com en aquest moment en què en Viktor ja no la respecta: “[...] els seus ulls blaus que sabia que em desitjaven no eren prou poderosos per apartar-li la mirada [...]”. A més a més, el físic de l’Angie ja es pot intuir perquè en la narració es diu que ella i en Franz eren la parella perfecta, és a dir, iguals, i que en Viktor no entén com l’Angie se sentia atreta per ell, el seu oposat.

Aclariments i recordatoris esquemàtics del físic de tres dels personatges (Viktor, Angie i Franz).


Respecte als personatges, ja he explicat anteriorment a l’apartat corresponent la funció que té cadascú dins de la història i per què en formen part. Però respecte a la creació de cada personatge haig de dir que alguns costen molt de treballar i formar i d’altres que apareixen, de sobte, com una idea fugaç per tenir un petit lloc en la història fictícia.

En el cas d’en Viktor Fischel, va ser el personatge que va iniciar tota la trama del relat. La història la vaig desenvolupar al voltant seu, del seu caràcter, la seva manera de parlar...Però ell narrava sobre un segon personatge, l’Angie Wilhelm, la qual ha estat un dels personatges més complicats a nivell psicològic i de personalitat que he creat fins ara. Havien de ser pols oposats, tan físicament com psicològicament. D’aquesta manera, seria més curiós intentar comprendre els sentiments de l’Angie cap a en Viktor, i aquest últim amb un altre pol oposat, en Franz Börgmann. Més endavant, va sorgir el personatge de la Johanne, el nom de la qual no va ser gens fàcil triar-lo.

Aquestes van ser les dues llistes de noms que vaig fer per a l’elecció dels antropònims dels dos personatges principals. Per triar un nom per a un personatge fictici em baso primer de tot en el que el nom en si em diu i m’aporta del personatge. No només és el significat, sinó és el que em pot transmetre i encaixa millor amb la personalitat del personatge. A més a més, el nom i el cognom han de correspondre amb el lloc i el temps de la història i la procedència dels personatges. En Viktor i la Johanne, tot i haver nascut a França, tenen aquests noms i aquests cognoms perquè les seves famílies, a part de ser jueves, procedien dels Països Baixos, i per això decideixen anar-hi a estudiar, ja que ja coneixen la llengua. Si fossin totalment francesos, seria un error haver-los posat aquests noms i, sobretot, aquests cognoms.

D’aquesta manera, jo crec que l’elecció del nom dels personatges és molt important, ja que el nom propi és un tret d’identitat i de cada personatge fictici diu molt d’ell, igual que el cognom. Francament, en un principi amb aquest relat no m’hi vaig mirar gaire amb el cognoms dels personatges. No va ser perquè no els hi donés importància, sinó que va ser una qüestió de temps. Vaig escriure totes les pàgines amb només els noms propis i, just abans de donar-la per acabada en el termini que l’havia de lliurar, vaig fer la recerca i l’elecció dels cognoms. Em vaig basar per cognoms jueus i cognoms alemanys, i vaig acabar posant a cada personatge el que lligava més amb el seu nom. M’hagués agradat potser estar-hi més temps en aquesta tria, però crec que va acabar sortint bé, ja que, per exemple, no té la mateixa potència “Viktor Fischel” que “Franz Börgmann”. Per això l’elecció de nom i cognom o cognoms és tan important a l’hora de fer un relat fictici, encara que en molts casos, com jo mateixa he fet en obres meves, he prescindit totalment d’ambdós, ja que no volia que el nom influís en la personalitat del personatge.

Alhora que es van creant els personatges, les accions i la trama de la història, apareixen situacions, detalls o diàlegs que, per experiència, sé que s’han de deixar per escrit de seguida. Vaig reservar dues pàgines de la meva llibreta per anotar totes aquelles idees espontànies que se m’anaven acudint a mida que pensava respecte la història. Després, a l’hora d’escriure, les revisava i transcrivia les idees que havia tingut i les convertia en part de la trama. Per exemple, de només apuntar la paraula “aniversari”, em vaig recordar del que havia pensat sobre un diàleg entre en Viktor i l’Angie respecte la data d’aniversari d’ella: [...] Sempre es queixava de coses insignificants, com per exemple que no em sabia la seva data d’aniversari. “És injust, Viktor _em deia_ Jo em sé la data del teu aniversari encara que mai no me l’has dit i tu no!” [...].

Tot i així, moltes d’aquestes idees no acaben apareixent en el relat final, ja sigui per haver-les descartat prèviament o perquè no aporten res d’important a la història. Amb Per què, Angie? em vaig veure obligada a descartar-ne algunes d’elles pel tema del límit de pàgines. Tot i així, com que he reprès de nou aquest relat amb el meu Treball de Recerca, l’he millorat i ampliat per tal d’acabar-lo definitivament.

Després de tenir clars els personatges, la trama i el que volia explicar amb la història, vaig fer un esquema del que passava a grans trets en la història, ja fos per tenir-ho tot clar i saber què passava en cada moment i per veure si a nivell temporal encaixava tot. A més a més, vaig decidir exposar la trama a una persona externa per tal que em digués si ho entenia i què en trobava de la història en general. Després d’això, vaig passar a començar a fer la recerca històrica.

Per què, Angie?, en tractar-se d’una història ambientada en una època històrica molt important, va tenir la dificultat afegida d’haver de fer una gran recerca de fets, dates i llocs que van tenir a veure amb l’època de la Segona Guerra Mundial i de l’Holanda ocupada pel nazisme. Tot i haver estudiat aquest context històric a l’escola, vaig necessitar consultar molta informació per saber què va passar a Amsterdam en els anys en què en Viktor Fischel narra les seves experiències personals per tal de fer-les totalment versemblants i que no hi hagués cap error. Tot el que s’explica sobre el que passava a Amsterdam, és real. La història me la van condicionar tots aquells fets que malauradament van tenir lloc en la realitat.

Per exemple, en aquestes línies del principi del relat es combinen fets i dates reals amb els personatges i els fets ficticis: “Tot es mantenia estable fins que el 10 de maig de 1940, Holanda va ser envaïda per Alemanya. Sis dies després van començar a arribar els nazis a la capital, els quals van ser rebuts per la població d’origen alemany que residia a Amsterdam, com l’Angie i en Franz. Durant aquells dies, uns dos-cents jueus es van suïcidar en preveure el seu fatal destí. Entre aquestes primeres víctimes, va haver-hi un company de la Universitat, encara li vam poder fer una cerimònia digna.”

La vida dels meus personatges ficticis anaven condicionades segons totes les dates i fets històrics que es van produir. D’aquesta manera, el relat es va enriquir gràcies als detalls del context històric i de la seva total versemblança. I no només amb aquesta recerca Per què, Angie? va adquirir més realitat, sinó que jo també vaig aprendre molt sobre aquest període històric. A més, vaig fer l’exercici de posar-me en la pell d’algú fictici i totalment allunyat de la meva persona per escriure sobre les seves experiències com si jo mateixa les hagués viscut i hagués experimentat els seus sentiments. Tot plegat, em va ajudar i enriquir molt posteriorment a l’hora d’escriure històries fictícies.

Per últim, dir que algunes dates en què històricament no va passar res, van ser triades a propòsit per deixar una petjada personal, i fer entendre que res en aquesta història ha estat fet a l’atzar. A més a més, alguns llocs que també s’esmenten en el relat, com Clécy, Mallorca o Edinburgh, tampoc van ser triats perquè s, són indrets que he visitat i conec molt béí. Crec que tot té un rerefons i un perquè, tot i que en moltes ocasions l’atzar ajuda en el món literari. Darrere de cada història, hi ha mil i una històries més.

Enllestit el relat, arriba el moment en què s’han de seleccionar els fragments que s’han d’il·lustrar per tal de mantenir un equilibri entre el text i la imatge.

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.