Buscar
  • Valèria Cuní Capellà

Primers esbossos Per què, Angie?


Els primers esbossos que vaig fer daten del 3 de febrer de 2017, molt abans de començar oficialment el Treball de Recerca, però després d’una tutoria individual amb el tutor vaig estar completament segura que era el que volia fer.

El primer de tot que vaig fer va ser agafar els dibuixos dels quals he parlat abans com a idea original i començar a fer proves per buscar l’estil més adient i més còmode per a mi per il·lustrar el relat. Com era previsible, vaig començar fent dibuixos amb l’estil que tenia en aquell moment, el qual està inspirat en l’art de Tim Burton. Vaig fer aquestes proves amb en Viktor i l’Angie, però de seguida el meu tutor i jo vam veure que no era l’estil de la història ja que donaven la sensació de ser una història més aviat infantil.

Vaig començar a fer proves amb un estil una mica més realista, però amb un traç molt net, cosa que em feia estar molt de temps en cada prova. Més endavant, vaig deixar una mica de banda el llapis i vaig començar a fer proves amb els retoladors Copic Ciao, els quals donaven un resultat que m’agradava però tenien l’inconvenient que els dibuixos quedaven massa acolorits per una història com Per què, Angie?, ja que no transmetien un estat d’angoixa ni de guerra.

També vaig fer diverses proves amb els retoladors de punta fina negres, amb els quals ja estava molt acostumada a treballar. Gràcies a aquesta tècnica, vaig començar a experimentar amb l’ús de la línia com a mitjà d’expressió, ja que en la majoria d’ocasions feia els dibuixos directament, i quedaven marcades totes les línies de construcció. Amb aquesta mateixa tàctica, vaig fer dibuixos altra vegada a llapis, els quals tenien molta expressivitat amb les línies, i això és el que el tutor em va demanar que desenvolupés.

A aquesta alçada tenia clar que volia representar els personatge d’una forma més realista però alhora deformada, així inspirant-me en l’expressionisme alemany per tal de transmetre unes sensacions similars d’angoixa i patiment. Vaig haver d’aclarir quina forma tindria el rostre de l’Angie i el d’en Viktor i els trets facials més característics de cadacun per tal de que a l’hora de dibuixar fos més ràpid. Vaig estar una temporada experimentant diverses vegades amb la línia, amb el llapis i el bolígraf negre, fent dibuixos directament, sense esbossos previs ni esborrant res. Va arribar un punt en què em vaig atrevir a deformar i exagerar encara més el rostre i els trets físics més característics de cada personatge, com si fossin caricatures, però això gairebé em feia tornar a l’inici, quan feia els personatges com si fossin dibuixos animats infantils.

La segona prova que vaig fer per dibuixar en Franz és un dels dibuixos que més s’allunyava d’on havia començat. Es tracta d’un retrat d’aquest personatge, fumant, i està fet primerament en llapis, després repassat amb punta fina de color negre i, finalment, tot pintat amb retoladors Copic Ciao. El resultat em va agradar molt, ja que la representació era molt fidel a com el relat descriu aquest personatge, però no vaig trobar que fos l’estil més encertat. Tot i així, vaig fer moltes proves amb els Copic, ja que el color que aportaven als dibuixos feia que semblessin molt més realistes, tot i tenir l’aspecte alguns de dibuixos animats o de caricatures. Vaig fer el primer esbós d’en Viktor tocant la viola, i aquest el vaig repretir dues vegades passant-lo a color amb els Copic, però va ser quan em vaig adonar que el color i la línia no expressaven el que jo volia.

La primera prova que s’assembla més a la idea final és un retrat frontal de l’Angie fet amb bolígraf negre i amb una taca de color blau cel que li ocupa pràcticament tot el rostre. Vaig pensar que la història no necessitava tants colors, sinó que els personatges podien ser representats amb línies negres i sobre la seva mirada una taca del color dels seus ulls, fent així que l’Angie fos de color blau cel i en Viktor de color marró. De seguida, me vaig adonar dels problemes, ja que, per exemple, en Franz i l’Angie tenen els ulls blaus, i en Viktor i la Johanne foscos, per tant, aquesta idea no aportava una identitat única a cada personatge.

Deixant aquesta idea una mica de banda, vaig fer el salt del quadern d’esbossos als fulls d’aquarel·les amb un retrat de l’Angie. Primerament el vaig fer en llapis, i després vaig repassar-ho amb aquarel·la negra, tot formant línies i ombres. A l’hora de fer el fons, em vaig decantar per un fúcsia amb diversos tons, i vaig escampar aquest color a banda i banda del personatge amb un traç que denotés violència malgrat el seu color. El resultat em va agradar tant que vaig trobar que aquell ja era l’estil definitiu, fins i tot, vaig pensar que aquell mateix dibuix podia ser la portada del llibre.

Vaig anar fent més dibuixos amb aquest estil, i vaig tornar a fer l’Angie, però aquest cop de cos sencer, fent-ne primer un esbós a llapis en el bloc. Vaig utilitzar la mateixa tècnica que en el dibuix anterior i vaig pensar que totes les il·lustracions podrien ser en blanc i negre, però que cada personatge tingués un color identificatiu, el qual l’acompanyaria en el fons i en alguna peça de la seva roba. Aquí va ser quan vaig tenir clar que volia fons abstractes per les meves il·lustracions, ja que volia donar prioritat a les expressions dels personatges i utilitzar el fons com a recurs per expressar el seu interior. Per exemple, en la prova de la que parlo, es veu a l’Angie amb una actitud negativa, és per això que el fons està compost pel seu color però amb taques i línies disperses, sense cap ordre, i amb molts punts de color més fosc. En canvi, en un dibuix del mateix estil que vaig fer per al personatge d’en Viktor, apareix ell tocant la viola, que s’entén que és una activitat agradable per a ell, i és per això que el fons és del seu color i molt més calmat i ordenat, d’acord amb el seu caràcter i sentiments del moment que capta el dibuix.

També vaig fer un altre retrat de l’Angie, amb una expressió molt diferent a la del primer retrat, perquè volia experimentar les possibilitats del treball amb aquarel·la, tot i que no l’estava utilitzant tal i com es fa normalment, sinó d’una forma més sòlida que líquida. Amb aquest últim treball, vaig tenir clar que les línies eren les que aportaven més expressivitat en el rostre que no pas l’expressió del personatge en sí. Així doncs, pensant que ja havia encertat amb l’estil, vaig disposar a fer el quart dibuix que ja tenia com a definitiu. Es tracta del moment en la història en què l’Angie pensa que en Viktor és una possessió seva pel fet que ella el va salvar del camp de Neuengamme. Vaig representar el rostre de l’Angie des d’un punt de vista una mica picat, per tal que donés la sensació que mirés directament en Viktor. Al voltant seu, està tot ple dels seus ulls mirant l’espectador amb diverses expressions: enfadada, desafiant, trista, seductora, etc, per tal de resumir en una sola il·lustració la malaltissa actitud de l’Angie envers el personatge d’en Viktor.

La il·lustració que acompanyava aquesta era exactament el mateix però amb en Viktor: un retrat en primer pla seu i al voltant els seus ulls amb diferents expressions acompanyats de tocs del seu color, que en aquest cas era un blau turquesa. Tot i tenir ben clar el que volia fer i com, en tornar de l’estiu, el meu tutor em va dir que necessitava fer més recerca, ja que aquell color no funcionava del tot bé amb la història, però sí ho feien les línies.

Em va recomanar que fes petites proves en fulls DIN-A5, i que sobretot provés tècniques diferents. Ho vaig fer, i vaig dibuixar el mateix retrat de l’Angie amb una expressió neutra quatre vegades, amb tècniques diferents però calcant el dibuix per tal que quedés idèntic per comparar. Només vaig fer dues proves amb el personatge d’en Viktor, totes dues ben diferents, i no trobava res que m’agradés. Estava aturada i no podia deixar de fer el mateix però de forma diferent una i una altra vegada.

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.