Presentació

 

El principal objectiu d’aquest Treball de recerca, que  teniu a les mans, és crear un llibre il·lustrat. Llegir, escriure, dibuixar, aprendre a fer cinema… són, des de sempre, bona part de les meves aficions i interessos. Si com diu Martin Salisbury crear un llibre amb il·lustracions és semblant a dirigir una pel·lícula, la tria del tema del meu treball de recerca amb l’ajut del meu tutor és d’allò més encertat. Fer el meu primer llibre il·lustrat amb text i il·lustracions pròpies ha resultat ser tota una pel·lícula amb força ritme i intriga.

En la meva infantesa, mirar primer els llibres infantils i després llegir-los  era un joc que em permetia deixar volar la meva imaginació, la fantasia… Les biblioteques i les seves exposicions, especial record tinc de El país dels contes,  eren el país imaginari dels llibres, un lloc de conte. A més, Les tres bessones de la mà de Roser Capdevila, a qui he tingut el plaer de conèixer, em transportaven, tant en conte com en dibuixos animats, a un conte diferent. No em perdia mai Una mà de contes i els demana als Reis per tenir-los sempre a mà.

 

Lectora d’àlbums il·lustrats de petita en què la il·lustració era tan significativa  o més que les paraules, com els àlbums d’Anthony Browne. Tinc una biblioteca personal, tot i que en llegia molts a la biblioteca,  perquè sempre m’han llegit i regalat contes i còmics: la mare, els contes i el pare, els còmics. Sempre dibuixava i dibuixava, quan no creava les meves històries amb les nines a les golfes de casa. El papa era amb qui millor jugava a nines, perquè feien espectacle.

 

Esperava amb candeletes la revista Cavall Fort —encara la rebo i la devoro amb la mateixa il·lusió— i he crescut amb les il·lustracions de Cresques, en Joma, de la Pilarín Bayés… Després, entre d’altres,  vaig descobrir i encara m’encanten els Contes macabres d’Edgar Alan Poe o El nen ostra de Tim Burton, així com el seu cinema i tot el cinema d’animació. Fa poc vaig assistir a una masterclass de Carlos Grangel i hi vaig descobrir la passió feta estudi internacional amb Copi.

 

Aquest Nadal he devorat la versió en vinyetes de El diario de Anne Frank d’Ari Folman i David Polonsky, autors de la pel·lícula d'animació israeliana 'Vals Im Bashir'. Llegir, escriure, dibuixar i fer cinema van ben agafats de la mà.

Mai no he deixat de dibuixar i, fins i tot, en tinc una pàgina a instagram. Ara bé, haig de reconèixer que m’ha costat no estilitzar els models a classe de dibuix al natural.  Edward Ardizzone va observar que el dibuix al natural no agrada als il·lustradors nats. Els plau més “dibuixar vivint” que “dibuixar la vida”. Tampoc vaig acabar mai un quadern per pintar i curiosament David Lynch critica aquests quaderns a The Art of life i afirma que d’haver-los fet servir de petit  mai no hauria arribat a ser pintor.

 

M’agrada molt escriure. M’agrada molt il·lustrar. Vull estudiar cinema. Realment fer i il·lustrar el meu primer llibre il·lustrat ha estat com dirigir una gran pel·lícula, almenys per a mi.

 

Espero que en gaudiu tant llegint aquest treball de recerca com jo fent-lo.

Segueix-me  

  • Blanco Icono de Instagram
  • Icono social Instagram
  • Twitter Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • Icono social Vimeo
  • YouTube Social  Icon

© 2018 per Valèria Cuní Capellà.